FRB243226101_PZ_8002.pdf
- extracted text
-
Docteur BOISSEL
Lou Ser
ol Contou
=====
DE
RECUEIL
POÉSIES
PATOISES
Quand lou cuvertou
Dé l'oulo trentino,
Que lou meïnotsou
Derl sus so meïrrino
Pren ol tirétou
Ount aï mo fourluno
1935
SARLAT - IMP.
=:—-
MICHELET
RUE DE LA CHARITÉ
Prix : 6 frs
« Lou ser ol Contou »
El letsi m’en uno ! !
■&V &?■
X*
»?'
Lou Scr ol Contou
DÉDICACE
J’aï escritper tu, Sorlodés.
Oun lo charrue pren tant dé peino,
Oun, dé Solognat o Belvès.
Per cado sosou, l’an soméno...
Oun, bien souven. dé los consous,
En trenquant brugos et foillièros.
Nous disen oun sount lus moutous
Qué garden poulidos bertsièros !
Oun, toléoù qu'oben mérendat BIBLIOTHÈQUE
Nous es pas défendut dé diré
DE LA VILLE
Un counté, tant si pus pébrat,
PÉRIGUEUX
Ou qualqu’histoiro per fa riré !
P2 tfûoxS
C J^AO
SK
Avant-Propos
•——
Au début de ce recueil, qu’il me soit permis
d’exprimer toute ma gratitude à ceux qui furent
mes auxiliaires si dévoués.
Et d'abord au Dr Paul Balard qui me dit un
jour : « Je crois que vous y êtes, continuez » et
qui ne me ménagea ni sa peine, ni son amitié, en
beaucoup de circonstances assez pénibles pour un
débutant.
Je n’oublierai jamais qu’il fit applaudir « Lou
Gai o contât » sur une scène bordelaise.
A Madame Paul Gibertaud qui, sans se lasser
une minute mil si gracieusement à mon service
son talent de dactylographe et de lectrice de notre
langue sarladaise.
Je ne saurais oublier M‘ Jean de Boysson dont
les renseignements sur le passé de mon cher sarladais me furent si précieux.
Lou que porié noum té dounet,
Sorlodés, possès ma lo net
Et sans condello.
Déguet pas beïré moun poïs
Quand, dé l’albo, tus lus motis
L’or lou copello ;
Ni quand lou soulel o follit,
Et qué lo net, sul picodit
Ratso l’estello !
•
-tas
Digua mé dé quallo coulour, .
Pel l’estioù, quand sonn.o metsour,
Sount loï gobellos !
Lus prats qué l’an bet dé coupa,
Oun lus petits ban goloupa
Loï soùtorellos 1
Lo téoùlado dé lo méiou,
Oun, sus 1 ou nioù, dit so consou
Lo biroundello !
Et dé loï brugos lou montel,
Oun naï, rébirant soun copel
Lo guiroùdello !
Lus termés, lus obio pas bit
O1 més dé Mai', quand sount clofits
Dé flours noubellos !
h
- 8 Per beïré négré lus pélous,
Obio, sus sus els cossidous,
Dé loï rontellos !
L’a préso per un encrier,
Lo Dourdougno, qué, pel rotsier
Passo to bello 1
Quand l’oppellera coum’oquo,
Li bésias pas meillous qué io
Paoùro podèlo !
Dé négré, yo lus goudorels,
Los truffos et tus brabés els
Modoumeysello !
MOUN SORLODES
•|*
'-»>•
■
.•
*|*
Terro qué din to crousto ruffo
Estutzés lo sobrouzo truffo,
Et din to brugo, blancs grumels,
Los coucourros déous goudorels...
Oun, per Pasquo, lo moùriboulo
Desplègo so pétito boulo,
Oun lou costan, faï dil pélou
Lo costagno pel rufodou,
Et lou rtouyer, per lo tricoto
Lou cocal din so coforoto...
Oun lou gorrit faï dé l’oglarid
Per moun tessou qué n’es to friand !
... Picodits ! Tsinèbrés 1 Pinièros !
Golaoutsos î Brandos et follièros !
Rens dé vignos 1 Seillous dé blat !
Termés bourruts 1 Coumbos et prat !
Grandos béounos oun lo fénasso
Sé corbo din lou ven qué passo!...
Petits comis et sendorels,
Rondals oun miyen lus ousels !...
Founts d’oun sobrourido l’aïguo fresquo,
Rious oun frétillo lo bordesquo... !
Pétitos crozos, roucounels,
Tours embercados... vieils costels
D’ount souvent la griso muraillo
Din lo Dourdougno sé miraillo... !
Pétits cloutsiers, qué, lou moti
Nous fan diré... «Cal pus durmi ! »
Et meious qué semblen ogrouados
Tsou los peyros dé lours téoulados... 1
... Coï moun Sorlodés... moun poïs 1
Per el dounorioi tout Poris !!!...
MO BELLO DOURDOUGNO
Pci pan dé soun raïssé,
Quand bet ma de naïssé
Cloürio din moun got,
Et sé lo troubabo,
Mo pétito crabo,
Lo béourio d’un cot.
Séro Icoù pus grando,
Et soun aïguo cando
Un tsour lo beïrés
En trémet soi rivos
Verdos et fluridos,
Poïs Sorlodés !
Dédin sé miraillo
To griso muraillo
Costel dé Beynat 1
Et cado villatsé
Li béï soun imatsé
Sé bira dé cat !
Tsoùs uno bélisso
Un pescaïré glisso
En fan bien tout siaoü ;
L’ossetso comino
01 cat dé so lino
Li faï fa lou saoùt.
Sans brut, en lo pallo,
Un aoùtré dobalo
Sus lou goborrot,
En copel dé lampo
Soun fiolat s’cscampo,
Couato lus cobots !
II
Lou foun d’uno lei'o
Sint lo fricosse'io
Et lou court bouillou,
Et d’uno b-outeillo,
Ola'i, tsou lo treillo,
Péto lou boutsou ! ! !
O1 bord dé lo piano
Lou tsout sus loï banos,
Douïs grands bios roussels
Fan sègré l’olaïré,
Del ten, qué, pel l’aïré,
Passen lus oùsels.
Dé loï lovondièros
Semblant en prièros,
Lou tsînoul plégat
Laven, estourissen,
Et tout ço qué disen
Déoù estré vertat ! !
Dé lo biroundrello
Qué torno, 'fidèlo,
L’alo dé contel
Possant o flour d’aïguo
Li faï uno rayo
Coumm’en d’un coutel !
Quand lou cel d’estellos
Lo net, sé copello,
L’an beï sul rotsier
Per cent qué né brillo,
Lou flot qué resquillo
Né fa déoù milliers !
Su toun aïguo claro
Lo vieillo gobarro
M’o souvent possa
Onet, sus to callo
Dégun pus dobalo
L’herbo y’o poussa.
Pas maï lartsé qu’un saoùt dé pioù,
Et gaïré pus prioù qué mo tasso,
Toléoù noscut, et mas un rioù,
Dins lou Quercy, nostré Céoù passo
Mais toléoù qu’o bégut lo fount
Dé Bouzic, nostré rioù se carro,
Et per lou possa cal un pount,
Qué dis-ji ? presqu’uno gobarro !
Tout en soùtant et resquillant,
Quant o possa fa lo forino
Dins lou poulit bourg dé Doglan,,
Débès Saint-Cybronet ,comino.
Sobrousos truitos et trégands,
Dins soun aïguo claro sé glissent,
Et sus soï rivos lus golands,
O lours mios, Dioù sat qué disent !
Qué dé fourcos et dé rostels,
Qué dé guillados et dé banos,
Dé potoquos et dé gobels,
L’an beï dins to risento piano.
En orrivant o Costelnaoùt,
Entrémet bélissos et vergnés,
Dins lo Dourdougno, faï lou saoùt,
Meilant lou Quercy et l’Ouvergné.
Finos gulos et bous éfants,
D’un cran dessorant loï brétellos,
L’y sé roncountrént tuts lus ans ;
Hardi ! rouquillos et podèlos.
FAÏ TSOUR
L’albo, sus loï nibouls, escampo dé loï rosos...
Lou merle, dioùs founsials, coummenço d’estuflat...
Lou taï et lou rénard s’enguillen dins lours crosos..,
Lou gai, sus l’escolou, s’é métut o conta...
... Lou bri d’herbo, mouillât, luzi coumm’un espinlo,
Loï flours, en sé druvin, embaoùmen lou tsordi,
O moun pétit cloutsier coï l’Angélu qué tinlo,
Lou bournat, qué durmip, coummenço dé brountsi..,
En s’estirant, lou tsé bet dé quitta so pailho,
Lus bios sé sout lébats et sé lèpén lou flan,
Lou gropal es tournât o soun cro dé murailho,
Entendi roundina lus tessous qu’an tolan 1
Escouto, sus lou pout trentina lo codéno,
Tusta lus countrovents qué fan tsingla lus gouts,
Tsoronclat lou pourtal qué sé dret, mal en peino,
Et qualqu’un, pel comi, fa troncona lus soucs.
... Et dins lo basso-cour, en t’onan o lo grantso,
Coumo per dévina ço qué foro lou ten,
L’ommé s’és orrestat... et sus l’albo qué cantso
Oviso lou soulel qué monto douçoment.
Escouto dins lou ser l’ogounïo del tsour,
Quand tornes sus lou tard dé morida lo vigno
Qué tord so cambo ruffo omount sus lo nhoiitour,
Et lus bras estirats ol fiai dé fer s’oligno.
Olaï loun, sus Bourdéoù, s’ès couytsat lou soulel,
Enquèro dorrès el, tout routsé, lou cel flambo :
Ottendès un moment, séro mas un colel,
Otteridès un poù maï, séro qu’un luco crambo...
Coï fénit... Et lo net dovolado tout siaoù...
Ooùro dé soun montel douçoment nous copello.
Et pétit o pétit, din lou cel, omoun’haout,
Coumo sus un aoùtar, s’ollumen los estèllos.
Lou ven s’ès omoïsat... Dé so tristo consou
Lou cobon sus soun roc espoùli lou qué passo.
L’oùsel s’es endurmit ol mitan d'un bouyssou,
Pian o pian, lou rénard est portit o lo casso.
Un lobrit, en tsoppan, omodo soun troupel,
Topinant dorrès el, uno tsoïno bertsièro,
Lou ran din uno mo, dins l’aoùtro lou grumel,
Per sé gorda dé pooù, canto lou tranlanlèro !
Pel comi mal plonier, ottordat ol trobal,
Lus bios treïnen lus fers, et dorrès lo corretto
Oun sobroundo lou fé qué pano lou rondal,
Uno doilluso bet, en soun brut dé cliquetto.
Detsa, d’un fénestrou, s’esclaïro lou correl,'
Lo fenno, qué del prat orribo lo prumièro,,
Met lou toupi sul fet, ottrapo lou contel,
Et dé riflaoù dé po, baï gorni lo soupière.
Léoù tout séro dintrat, lou moundé, lou bestial
Et monquoro dégun o lo pétito troupo,
L’an entendre respus, mas borra lou pourtal,
Et qualqu’un qué diro : Bénès mintsa lo soupo
Escompat din lou let, oprès un boun tsobrol,
L’hommé, qué tout lou tzour o débirat lo glébo
S’endert, et dé so mo borrado sul linçol,
Coumo dorrès sus bios, semblo tèné l’estébo.
FAI COLOU
Mé cal ona deilla, tu, pétit, désotalo !
Yo dé qué fa crébas et moundés et bestial !
Lus bios né poden pu... Ol flan’ dé lo cobalo,
Uno goutto dé suour luzi per cado pial 1
Quo déou estré del fet qué tombo dé pel l’aïré,
Ou coï del ploumb foundut qué bul din lou soulel,
Podi pu mozenta lou manglé dé l’olaïré,
Dins lou found dé soun cros, pot pus resta lou grel 1
Sus lou rostoul cromat, pétillo lo gobelo ;
Beï sé récourquilla loï feillos dé tobat,
Lou blat routsé sé tord coumo dé lo ficello,
Lou bourioù, en sécant, sé rébiro pel prat !
Lo terra faï touçiaoù... Yo nouma lo cigalo
Qué pel pan del ciréi, tiro soun résségou
Et mé semblo qu’olaï din lou train qué dobalo,
Péoù frounts, et péoù coupets passo lou motsodou !
Borens lus countrobens, et tiro lo cuberto !
Foro pas tant colou ré mas en lou linçol,
Lus peds et lus brats nuts, lo comiso druberto I
...Coumo dében poti lus qu’an un bord dé col!
1
FAI FRET
Qué faï boun dé moun let ovisa tral correl
Oun lo fret o mettut so dontello dé tsel,
Lus termés copélat d’un fi montel dé brado.
Déoù souts courrén preyssats su lo fango tsolado
An lus enten dé loun et coumo déoù tet d’ios
Fan crosona lou tsel din los piados dé bios.
Co déoù estré lus souts de qualqué fouillordaïré,,
Qué, lus coutels ol flanc, lèvo lou cat pel l’aïré.
Et véi, bien oréngats, omount’haout dins lou ciel,
Virant sus lou metsour, possa lus grands ooùsels.
Del ten, qu’embourrissat, petits grumels dé lano,
Lus petits, ol poiller, van pona qualquo grano.
Un soulel cossidou, qué vet mas d’espéli,
Coumo s'èro rouilla pot o péno lusi.
Et din lou vent tsolat qué tresso lo poléiro
Lo terro semblo qué, n’o ré pu dins loï vénos.
Lou viel qu’èro sourtit, torno buffant péoù det
Et dit, en sé colfant : Coulobré ! qué faï fret 1
Mais d’umpeï un moment dé soï flocos looùtsièros,
Lo néou rayo dé blanc, lus cros dé cotounièros
Es ten dé sé lé va, entendi lo Fronçou
Qué faï din lou toupi, donsa lou ruffadou.
2
LOI' PRINTEN
Fénit l’hiver qué nous tsolabo
Et nous fosio buffa péoù dets !
Péoùs piccodits ,monto lo sabo,
Lus drolles fan déous estufflets...
Coï lou printen, qué, sus loï brancos
Bet dé drubi cado boutou
D’oun s’escapen, rosos ou blancos,
Tan dé flours qué sinten ol bou...
Coï del, qué dins loï gorissados
Faï lus oùsels tant omouroux
Qué s’endonnen dé loï beccados,
Coummo nous foriant cléûiis poutous...
O fat béni lo biroundrello,
Tsous lo téoùlado fa soun nioù,
Faï bolonça lo doumeïsello,
Sus lou roùsel del pétit rioù...
Coï en del qué tout rébiscoulo,
Qué sé réverdit nostré prat,
Et qué saoùto lo moùriboulo,
Qué naï en tant dé cros pel cat...
Et vous foro bira lou tréflé,
Quand, dobolan pel sendorel,
Li trouborès dous els espièclés
Qué traoùquen coumo déoùs coutels...
Et coummo coï del qué nous rnèno,
L’an prêt per rnésura lou ten,
Et l’an diro, lo Madélèno
Déoù obé vingt’o un printen !
NOSTRÉ PEYSAN
Porloraï d'oquel boun peysan,
Qué n’aïmo ré tant qué so grantso
Et qué vési souvent possant,
Ossitat sul bord dé lo rantso.
En soun copel dégoùrellat,
Qué, dunpeï bien dé los onnados,
Coïffo toutsours lou mémo cat,
Cragno pletso ni souleillados.
Sus sos culottos dé trobal,
Faï un bourrelet, lo comiso,
Porpal drubit, fatso dé fiai,
Qu’en gordant, toursio lo Louiso.
Et coummo vol possa pertout,
(Dur ferrats et bien o lo maillo),
Es coùssat d'un porel dé souts,
D’oun saoùto qualqué bri dé paillo.
Mais toléoù qué foro colou,
Lo pel servi ro dé sémello,
Per ona sègré lou seillou,
Ou per omassa lo gobello.
Sé n’o pas loï mos dé vélours,
Et lo pel qué sé veï, bien ruffo,
Mozento pas qué dé loï flours,,
Et sus lus termés, lou vent buffû.
20 —
Es lou pus vieil d’enpéroyci ;
Y’o bé quatre vingts ans qué trotto,
N’o tsomaï vit qu’un médcci :
Lou qué E poùsait lo picoto.
Tout ço qué faï, jou trouborez,
Par ci, par là, dins o quel livré,
Sé j’aï pas dit, m’excusorez :
. N’aï pas lo plaço per j’escriré !
MWWWWWVWWWWWWWWWWVWW\Z\AZV\AAZWWWWWVWVWWWWC
Lo Tsournado dé Huet Houros
Perqué té lèves, n’es pas tsour !
Ré n’o boulégat din lo grantso,
Ol mitan dé lo basso cour,
Beï lou gai, dert sus uno rantso.
O mount, din lou ciel del boun Diou
Lusissen toutos los estellos,
Tsou lo téoùlado, su lour nioù,
Bobillen. pas loï biroundrèlos.
Perqué ! respoundet lou paysan,
Mais n’aï pas prou dé lo tsournado 1
Yo trot dé moundé qu’an tolan,
Et qué domando lo bécado.
^1* >1* «I*
ET PERQUÉ PAS
Vénin dé diré lour priera,
Coummo tuts lus sers ol contou ;
Lou Codétou, sus lo solièro,
Lo Mortino, sul codeirou.
Sus lou fet, l’oulo trentinabo ;
Entré lus dous peds d’un londier,
Lo vieillo catto qué rouncabo,
Ottendio l’houro del gronier.
.
Ah ! qué sent vieils, mo paoùro fenno...
Quand y o, diguet lou Codétou,
Qu’oquello mo dretso soméno,
Et qu’en l’aoùtro, té lou trentsou...
N’aï déromat dé loï sémellos,
(Hurousomen qu’èri peds nuts),
Quand fosioï toumba loï gobellos,
Sus déoùs rostouls un paoù bourruts 1
Et tu, paoùro vieillo Mortino,
N’as pourtat déoùs faï sus lou cat,
Tout un tsour t’aï vit mas l’esquino,
Per tira l’herbo dé pel blat !
Tu .que të ses tsomaï couysado,
Sans, dé lo méiou fa lou tour,
Tuts lus motis t’oben trouvado
O l’albo, dins lo basso-cour !
— 22 —
L’y sent estât per tout lou moundé,
Coummo y’es un boun empluyat,
Et tu, per qué lo poulo poundé,
Et io, per fa grona lou blat.
... Mais sent bien las, dégun s’inquièto
Sé doumo mouriren dé fan...
Perqué n’o pas uno rétraito,
Coummo tant d’aoùtrés, lou paysan ?...
DET PER CENT
M’an dit : Oben bcsoun dé tu,
Et qué lou boun Dioù nous ossisté :
Obiso, nous bénen dessus
Té quai béni, et ol pu visté.
Aï deyssat lus vieils ol contou,
Et lo charrue countro lo grantso,
Aï prêt moun sat et moun bostou,
Et seï portit sans uno plantso.
Dins lo mo qué ténio l’util,
Quand trovollavi dins lo piano,
Obès mettut en lou fusil
Dé .los poummos dé millo granos.
Men seï tallomen bien servit,
Aï endurât tant dé tnisèro,
Penden quatre ans, qué sount portit,
Lus ,,qu’ovin trencat lo frountièro.
Coummo l’obeillo soun bournat,
Et lou paoùré viel so codièro,
Bien tronquillomen seï tournât,
Yo, lou paysan, trouva mo terro.
Per y’ona soména lou blat,
Tournoraï prenné l’oguillado,
Men oi.praï doilla lou prat,
Mettrai lou fé tsous lo téoùlado.
Et lou ser, quand m'endurmiraï
O coustat dé mo comorado,
Sobès pas, ço qué li dirai ?
Seï meillou qué dins lo trontsado.
M’en embercat dé det per cent
Mo paoùro pétito rétraito.
Mais dé ségur nous ^rouuilloren,
Sé n’en fan aoùtant dins mo sietto.
1 25
Cus oquel que faï en tustant,
To dobouro, porié topatsé ? ?
En soun diable dé pan ! pan ! pan 1
Baï rébeilla tout lou bilatsé.
O combolou sus un soucal,
O lo mo, soun mortel dé fargo,
Beï lou, Martin, battré lou dal,
Bien oppouyat countro so margo.
Lou béïré léoù coum’un souldat
Pourtan fusil et cortouchièro,
Sus l'espanlo, lou dal monglat,
O lo ceinturo, lo coudièro.
Sus lo cruquo, soun biel copel,
Et 1 oï douoï margos rébirados,
L’ona beïré din soun prodel
Tout engrumillat dé rousado !
Tout douçomen, treïnan lou pas,
Tsou lou soulel courbant l’esquino
Jaoù ! Jaoù ! Jaoù ! ol cat dé sus bras
Lo lamo copo l’herbo fino.
Mais, ques oquel brut qué resplan,
Qué dirias un lobrit qué tsapo ?
Coï lo peïro en ogusant,
Qué, sus lou dal, faï jispo, jaspo.
2Ô —
Mais n’es pas ten dé mérenda ?
D’un peï qué mé calfi lo croupo ?
Es ona prioù, lou détsuna,
Aï fa lo plaço dé lo soupo !
Anen, Martin, roundinés pu,
Bas veïres léoùs lo cousignèro,
Car lo Tronçoiso, olaï per tu,
Orribo, pourtan lo soupièro.
Coum’o l’oùbertso del Boun Dioù,
Qué n’o müraillo ni téoùlado,
Co séro su lou bord del rioù
Qué sé baï ' tèné lo toùlado.
Hardi, pétit, faï un tsobrol,
Yo ré dé meillou per ottendré,
Et bal maï lou senti pel col
Qu’uno ficello per sé pendré.
Et coumo sé met o serqua
Toléoù qu’o fénit loï mountséttos,
Sé so fenno li dit : Qué fa ?
Respound : Cerqui los coustellettos.
Sès un truand, dit lo Fronçou,
Per féni dé bouyssa los pottos,
Sé mé bolès fas un poutou,
Co té serbiro dé serbiotto...
LO GRÊLO
Nostré tobat ès dés pu brabé,
Disio part’hier lou Codetou,
Mas qué dé lo grêlo sé salbé,
Onen rompli lou tiretou.
.Mais hier, lou ten s’embourrissabo
Coummo disen : èro méichant,
Et lo biroundello rosabo,
Los herbos del prat, en possant.
Quand, tout en d’un cot sé courbéren
Coummo roùsels, lus grands pibouls,
Et, frisant lus termés, mountèrent
Négros, dé pooùludos nibouls.
Déoùs eillaoùssés, loï séguin toutos,
Pertout sé mettait o tounna,
Coummençant, per dé grossoï gouttos
Cosset, lo pletso dé toumba.
Co fuèt dé courto durado
Et dé loï fourialos dé tsel,
Resquillèrent sus lo téoùlado .
Et trentinèren pel correl.
Oùro, lou podés ona beïré,
Codétou, toun paoùré tobat
Tu, qué coummençabé dé créïré,
Qu’o l’entrepôt l’obi ménat.
— 28
Oqui per vous, fils dé lo terro,
Quand obès fat tout ço qué cal,
Trouba souvent dé lo poussière,
Coumo prix d’un ruffé trobal.
Lou qué per gorni so podèlo,
N’o mas bésoun del perceptur
Dount lo tiretto, tsomaï grèlo,
Béléoù counneï pas soun bounhur.
«
MOUN TOBAT
Dunpeï qué sus lo plato bando,
Per Sent-Tsosé, l’aï soménat,,
Aï troubat l’onnado bien grando,
En coumpogno dé moun tobat.
Per qué lou plant poussé pus visté,
Lou cal bien souven orrousa ;
Mais, ço qué vésen dé pus tristé,
Coï lou tolpou, lou moudeilla.
Quand es prou bel prennen l’olaïré,
Ossez prioù onen loboura
Et nous béirès lou tioul pel l’aïré,
Dins lo terro lou cobilla.
Eras countent dé lo tsournado
Mais quand, lo net, dins lo méiou
Fosias uno boun.no rouflado,
Sé réveillavo lou cussou.
Pas fénit dé brondit loï garros 1
Tsusté vénen dé lou plonta,
Dé lou résègré, qu’en lo marro,
Dé paoùtto, cal ona socla.
Toléoù qu’oben réglât loï feillos,,
Cal coummença d’estsitouna,
Et lus tsitous, tirât lo veillo,
Lou lendoumo tornen poussa.
Quand es modur, o lo ficello
D’un hengar lou cal pendouilla
Ol min, qu’un brabé tsour, lo grêlo,
Vengué d’oquo nous dispensa.
Quand es sèt, cal fa loï monoquos,
Toutos loï feillos los coumpta,
O forço né bénen. borloquos
Et nous tardo bien d’embola.
Lou ménoren sus lo corretto,
Lou deyssoren o l’Entrepôt
Per né fa dé loï cigorettos
Et gorni lo pipo d’Herriot.
i
Et sé nostro fenno s’emballo,
Suffit qu’oùren bégut un cot
L’y respoundren : tournen lo ballo,
Qué y’obian ménado dé trop.
DINTREN LOU FÉ
Cal pus porla ni dé doïllaïré.
Ni dé soun dal, ni dé rostels,
Per fa lou fé, oùrian bé l’aïré,
D’estré sots, ou d’estré bien biels I
Mais quand séro sus lo coudenno,
Et qu'oùro fénit dé séqua,
Ré nous esporgnoro lo peino
Qué dounnoro per lou dintra !
Bien souvent, uno colou folio
Semblo qué lou baï fa flomba,
Un paoùré diablé sé birolo
Ol soulel, per bien l’ogoilla !
A ! bèné 1 d’oploun, bien corgado
Et copellant rodos et bios,
S’en baï douçoment, lo corrado...
O lo grantso s’orrestoro !
Qu’onabo prou, ooùro co cantso,
Per oquéoùs qu’onirant coùqua
Lou fé qué mèttent sus lo grantso,
Et qué lus faï estronuda !
Quand sès oqui, tsous lo téoùlado,
Lo poussièro vous faï pousca,
N’obès lo courniolo borrado,
Et semblo qu’onas estouffa !
Lus que sount o lo borbocano,
Sount pas trop mal, sé lou qué but
Lour fout pas qualqués cots dé baiiuo
(En so fourco)... bien entendut !
Coï fénit ! et sus lo correto
Pas un bris dé fé n’és restât,,
Ollumen uno cigoretto,
Et tournen bira débel prat !
Quand oùren bouyssa lo poussièro
Qué lo suour o fat ottropa,
D'un tsobrol négant lo cuillèro,
Nous oniren répouliqua ! !
MUS BIOS
Toléoù qué lou moti s’ollumo,
En despouillant terros et bos
Dé lour montel dé fino brumo,
Mé tardo dé veïré mus bios.
Quand drévi lo porto, sé lèven,
Movisen en lours grands els doux,
En lour lenguo ruffo, sé lèpen,
Coummo s’èren déoùs grands cotous.
Dé lour pétito bano fino,
En fan trintina lus codets,,
Vésès lus sé grotta l’esquino
Coummo jou forian en lus dets.
Sount oïmablés coummo mo fenno,
Un nénét s’en omusorio
Coummo d’oquéous, que per estrenno,
Dins soun pétit sont, trouvoro.
Estocat en d'un bri dé lano,
Eus ménorioï couda pel prat ;
En lus tènen per uno bano
Lus mèni béoùré dins lou lat.
Pas bésoun dé tèné l’olaïré,
Dé tallomen qué van fiai dret,
Aï lou ten d’ovisa pel l’aïré,
Dé fretta loï mos, quand aï fret.
Et diré, qu’un tsour, o lo fièro,
Lus mé croumporant per lus tuas I
Ol boun Dioù fou uno prièro :
Qué mo fenno jou vetsé pas.
3
r
Sans l’olaïré, ni l’oguillado,
Counessis un pétit bouyer
Qué faï tut lus tsours so poillado,
Et s’oppello lou tsordinier.
Sans el, n’oùriant dins lo soupièro
Noumas dé bien piètre bouillou,
Et veïrian pas dins lo tortièro
Dé qué fa dé to bouns rogou.
Et eu mé dounnorio lo golso
Per mé frétissa moun croustet,
Yo, qu’aï bésoun dé prenné forço,
Lou moti, toléoù qué seï dret ?
Oqui portit en so coriolo,
So palo dretso, soun rostel,
Et sé faï uno colou folio,
O sul cat lou pus grand copel.
Ovisa lou, quand polobaïsso,
Semblo qu'és noscut en jou fan,
Sul correl, sé lèbo, sé baïsso
Coummo lou roùsel sus l’estang.
Coummo l’an veï uno gorlopo
Mettré lou ploncat dé nivel,
Vézès soun rostel qué golopo
Per bien olisa lou correl.
- 35 -
Mais quand d’escaïré sus l’olléio,
Bien ollignados ol courdel,
Véïré frisa los tsicouréios,
To lartsos coummo déoùs crubels.
Domondat li quand, per fa pléoùré,
Ço qué fosio pas lou boun Dioù),
D’orrousoirs plés és onat quèré,
Ou dins lo fount, ou dins lou rioù.
Tobé, bi,en blanco, bien frisado,
En d’un copou bien frétissat,
Mintsoren dé bounno solado,
Sans nous èstré bien offonat.
LOU FOUILLORDAÏRÉ
Uno consou passo dins l’aïré,
Semblo mounta del sendorel
Oun déoù possa lou fouillordaïré,
En lo poudo et lou coutel.
S’en baï o lo cobano blanco,
Touto couotado dé riflaoùs
Qué foguet, en plégant loï brancos,
Qué y’an servit dé pétits traoùs.
Tout soul, dins lou siaou dé lo brado
Qu’un soulel pâlé faï lusi,
Ôttendro touto lo tsournado,
Sans tourna prènné soun comi.
Coumm’uno pétito gorlopo,
Estirant ol let dé buti,
Tout lou tsour, lou coutel golopo
Sus lo costo, pel l’osspupli.
O qué penso, dins lo cobano
Dount l’y tardo dé s’en ona !
Yo jou sabis ! : Coï o lo Tsanno
Qué l’otten per ona donsa.
Et souvent, ovisant lo pilo
Qué n’orresto pas dé mounta,
Sé dit : né manquo tant dé millo,
Oprès, pouyraï mé morida !
Et per pas sé bjauyda lo potso,
Oniren oun coï pas bien car,
Possa lo net dé nostro noço,
Dins lo cobano del fouillard.
Mais en cas qué lo fret nous prengué
Per déoùs nobis, coï pas sontou,
Ottendrén qué lo colou vengué :
Per s’oyma, qu’oniro meillou !
SOMENAILLOS
Sans bretellos, peds nuts, lo comiso qué bado
Et faï un bourrélet en fan lou tour déoùs rens,
Uno mo sul braban, l’aoùtro sus lo guillado,
L’hommé baï proufita d’un tsour dé bravé ten...
Sus loi banos déoùs bios, béï sé sorra los tsuillos
Et coumo déoùs ressorts, sé tendré lus coupets,
Et del ten qué lus tooùs lu fissent dé lours guillos,,
Coumo d’aoùtrés ressorts, s’ollounguent lus tsorrets.
Lou loun déoùs flans rousscls, lo codéno s’estiro,
Lo terro qué sé dret sus lou coutré luzen
En glissant sus lo pot, sé lèbo, sé rébiro,
Et lou cur ol soulel, sé couÿtso douçomen...
Los poulos, lus pitsous omassen loï borbotos
En fan dé lours orpials déoùs pétits coscodous,
Lus souliers dcstocats, un nénét sans culottos,
Toumbora, lébora, trotto dins lou seillou.
Olaï doban lus bios dount buffo lo nozièro,
Bluio coumo lo flour qué noïsséro pel blat,
Prestido d’ortsen vioù, lo pétito bertsièro
Bet, sé paoùso, s’en baï coumo per fa lou fat !
Per soména lou blat, lo terro séro presto :
Cado pas s’orrestant, l’hommé l’escomporo,
Lo casquo, déoùs seillous, oploniro lo cresto...
Et lou moundé séro ségur d’obet del po ! ! !
msææssjss® -’9 OTS»
MOUN PO
Dé blat, aï soménat lo terro,
Aï ségat, et fat lo boùssièro,
Aï bottut et fat lou pollier,
Et mountat lus sats ol gronier.
Dé l’estang an drubit lo palo,
Su lou roudet, l’aïguo dovalo,
Tiquo, t aquo ! faï lou mouli ;
Et del gru qué bet d’espouti,
Lou tomis su lo tello fino
Tiro lou bren dé lo forino.
Un tfuffé gat, lou moulinier
Né remplit lou sat forinier,
Et lou baï mettré su l’esquino
Del mulet qué porto bostino
Cliquo, claquo ! péto lou foùy
Et pel comis s’en ban tut douy.
S’orrestoro doban mo porto
O 1 ’oumbro del pé dé lo torto ;
Et doumo, penden tout lou tsour,
Corio presti, colfa lou four.
D’un trempil gorniraï l’ossieto,
Quand séro quétso lo galeto.
Moun Dioù coure l’y tournoren
Fa lou po dé hostré froumen ?
L’HOURO NOUVELLO
Sounavo metso net, plévio, lou ven buffavo...
Lou boun doctur Balard, tronquillomen rouncavo,
Ero to las dé courré, et d’entendré boda,
Qué toléoù din lou let, poudio pu rémuda !
Lou serpen dé mestier ! Sé lo net èro nostro,
Sé poudian, en durmin, fa lou tour dé lo mostro 1
Mé lu pétits nénets, sabi pas d’oun quo bet,
Fan coumo lu lopins... sorten nouma lo net...
Pan... Pan... ! Qualqu’un tustêt o’io porto d’intrado ;
Lou doctur respoundet per uno -roundinado,
Et, né seï pas ségur, mais crézi qué diguet
Lou mo qu’un tsour Cambronne, ooùs Onglés res[poundet !
... Sé lévet tout porié, engulliet sos culotto,
Vestiguet so lévito et çouïffet so colotto,
Et biran un’offa per li véïré pus clar,
S’en onguet domonda eu tustavo to tard !
Dubriguet : d’oban el, din lou ven et lo pletso,
Un homme l’ottendio trempa coumo un’ochetso...
« Sé mé bénès chercat per oquel bravé ten
Coï ni per un englat, ni per un mal dé den ? »
— « Noun pas ! Béni, Moussur, vou quèré per mo
[fenno
- 4i Qué d'un peï o moti, estiro lo coudéno.
Sé plan o tut momens qué lou ventré li dol,
Et dé l’oùbi créda, yo dé qué véni fol 1
Vou séria bé porsit d’oquello perménado ?
Mais sé mé séguès pas, doumo séro crévado ! »
— « Coï un occoutsomen, pardi, n’èri ségur ! »
— Voli pas vou fotsa, mais vou troumpa, Moussur 1
Y’otset nouma siès mes lo semmano possado,
Qué mo p aoùro Marie, en yo es moridado ! »
— « Bon, penset lou doctur, sé j’aï bien entendut
Din mets’houro d’oïci séraï tsa un coucut ! »
Portièren tut douy, tsou l’aïguo qué toumbabo
L’auto, coumo lou ven, péoù comis roudillabo...
— Coï oqui, diguet l’hommé, en d’oquello méïou
Oun bésès lo lumièro olaï, pel fénestrou ».
) .
Dintrèren : coumo sé lou diablé l’escourtsabo,
Goffan soun motsodou, uno fenno crédabo.
Disio : — « Li tendrai' pas, possoraï pas lo net ! »
...Et vous prométi qué fénetsabo lou let!
Coumo Moussu Balard n’obio pas lo cossido,
Diguet : — « Quo séro ré et séro léoù gorido !
Douys crédados dé maï et quo séro fénit...
Prépora ço qué cal per vestit lou pétit ! »
Ah ! ça mais, couyouna, brodouillet lou paoùré
[homme
Qué per sé récolfa, bébio douys dets dé romé...;
— «Jou vous aï détza dit, qué yo nouma siès mes
Qué nous sent moridats, et li coumpreni ré »
...— «Eh! per coumprènné pas qué coï l’houro
[nouvello
— 42
Qu’ès lo caoùso d’oquo, cal estré bien podèlo !
D’olloungat cado tzour dé douos houros dé maï,
Uno moti et ser, counta ço qué quo faï !
Ollet dé colcula, sé pourta dé loï banos,
Colcula quand quofaï dé tsours et dé sémannos ? »
— Obès rozou, Moussur, sès un grand médéci !
Et lo fenno disio rès qu’en lus els : Merci !
Déforo plébio pu, lou soulel sé lévabo...
Eran ol mé dé brial et lou coucut contavo I
43
LOU NIOU DÉ NIERLÉ
Coumo toutsours, sans sé preyssa,
Lou pétit Froncillou s’onabo coufessa ;
Oùrio bé tant oymat ona fa’lo ringuetto
Ou fa bira lo périnquetto,
'
Qué d’ona dé tsinoul, din lou counfessiounal,
Diré ço qu’obio fa dé mal !
Bloïma lou sé poudès, bien d’aoùtrés o so plaço
Forin coumo del lo grimaço !...
Rospoillant lus toluts, rédoulant diou bolats,
Orribet o lo gléïo en pourtant sus peccats.
Ottendait tral ridéoù en biran. ço cosquetto
Qué moussu lou curé dubrigué lo tiretto...
Ah ! ses oqui : dégun ! couqui, tisou d’ifer !
Lou diablé un brabé tsour, en so fourco dé fer
Té foro rébinga dins so grarido tsoùdièro
Ou fricossa din so tortièro,
Li diguet lou curé, en beïren sus dous els
Qué l’obisaben traou listels !
...Aïmé maï, lou dimmen, ollet d’onat’lo glèio,
Mounta culi lus nious, ou pona loï ciréïos !
En entendren oquo, lou paoùré Froncillou,
Sé sentiguet, del cot, bira tout en grillous,
Et préférét diré soï faoùtos,
Qué dé sé foutré tsou los paoutos
Del citoyen couettat, cournut,
Et qué porto lou pé fourcut !...
«Coï bertat, lou dimmen, en d’aoùtrés comorados,
- 44 Onen courré loï gorrissados,
Maï troubéran part’hier, ol mitan déoùs bouissous,
Un brabé nioù dé merlé, en quatré merlotous
Bien druts, et qu’èren presté o prènjo lo boulado,
Et bien bous per fa lo broucado ! »
... « Podi té domonda oun troubèré lou nioù
Qué chercabé ollet dé béni préga Dioù ? »
« Lou troubéran pas loun dé lo vieillo cobano
Oun disen qué lou Tsan beigno trouba lo Tsano ! »
... « Bon ! diguet lou postour et podés t’en onna,
Crési qué fora bien dé tsomaï li tourna ! »
Mais l’endoumo dé ser, coumo begno d’en classo
Lou tsoïné pénitent s’entournet o lo casso...
Baï té quèré, 1 us merlés obin offorognat,
Et troubet lou niou tout curat... !
Purabo soun roustit... mais coumo s’en tournabo,
Bétset sus l’escolier, lo Marie qué plumabo
Per Moussu lou Curé, lus quatré molhuroux
Qu’èren prest’o bira doban quatré tisous !
Lou ten posset... Lou ten qué tsomaï sé rébiro,
Qué faï qué lou tsour bet quand lo net sé rétiro
Foguet lou drollé grand.. Obuclé foursollou.
L’omour y’onguet plonta, din lou cur, soun fissou !
... Sé tournet coufessa, sabi pas perqué qu’èro
O maï jou sabi pas enquèro !
« Olors, coumo toutsour
Golopé lou dimmen, li diguet lou postour ? »
« Bou diraï lo bertat et béloèoù coï foulio
« Fooù souben, lou dimmen, donsa mo bouno mio,
«Tut douys, péoù sendorels, nous onen perména,
«Et lou merlé, souben, m’o bit lo poutouna !...»
— 4- —
«Podi té domonda d'ounté Io doumeisello ?
« Podi té domonda tobé coumo s’oppello??
«Oquo jou dirai pas! ! respoundet Froncillou,
... Mé roppèli déoù merlotous ! ! !... »
iiBiBaBiagBiaaBaaoaBaiaaaigiiiiiiiii
Per fa coure loï Saoùmos
ü combolou sus so mounturo,
(Uno saoumo detsa moduro),
Tsoquou, lou mertsan d’ignounat,
Pourtabo soun plant ol mercat,
Et, tout en omoudant lo saoumo qué routino,
Reïvant coummo fosio lo mertsando dé lat,
Qu’en fan lou soùtiquet, débiret so toupino,
Sé disio qu’un bel tsour, croumporio tout Sorlat...
Mais tout en d’un cot, veï sul bord dé lo Dourdou[gno,
Un pescaïré qu’obio quillat soun goborrot
Et possabo dessus dé to négro bésougno,
Qué Tsoquou s’orrestait dé cot.
... « Eh diga ! Qu’es oquello droguo,
Pus négro qué del tsut dé goguo
Qué possas en bostré pincel ?
« Jou volés saoùré, paoùré viel ?
Co s’oppello : del courré visté !
« Ah ! qué vostré boun cur m’ossisté,
Diguet Tsoquou en dobolant,
Ah ! qué déoùrias né fas ooùtant
O mo saoùmo qué tsomaï trotto,
— 46 —
Et s’orresto per fa so crotto !
Toléoù dit, toléoù fat... Dé colta qué bullio,
Lou pescaïré frettet lo saoùmo tsous lo quouo !
Pensa sé décorret ! Sus lo routo s’emblabo
Qué lou diablé l’escorménabo !
Et Tsoquou dé lo goloupa ! !...
Coumo poudio pas l’ottropa,
S’entournet trouva lou pescaïré
Qué s’en toursio coum’un tolaïré,..
D’ovant el, sé desculoutant
Et dovan dorrié sé biran,
Li diguet : Dé vostro pinturo
Bouta l’y mé bounno mésuro,,
Qué dount pus visté courréraï,
Dount pus léoù io l’ottroporaï...
... Et Tsoquou, sans touca pel terro,
S’orrestè mas o Salvoterro ! ! 1
Mé semblo qué lou cap mé biro,
Qu’aï lou cervel un paoù estret,
Qué nostro taoùlo sé débiro,
Et qué lou plocard n’és pas dret.
Senti qué mo lenguo s’ottrapo,
Et biro pas bien coumo cal,
Et l’an dirio qué, sus lo nappo,
Véni dé débira lo sal.
Mé semblo qué, dé lo codièro,
Podi pas mé désottropa,
Qu’aï lou tioul dins uno tortièro,
Et podi pas lou né tira !
... Oquesté cot, seï sus loï cambos.,
Nou saï, sé coï en mé levant
Qu’aï ottropat uno corampo,
Ou lou ploncat qué fout lou camp !
Dirias qué lo méiou es torto,
Ou l’an couyssado dé coustat,
Sé voli possa pel lo porto,
Ol mountant mé fouti dé cat !
Ah ! quo baï bien, seï sus lo routo
Qué mé méno débès l’houstal,
Sabis bé qué lo mé cal touto,
Mais péoùs coustats, io lou rondal 1
-4§Qualqu’un qué vénio dé lo casso,
O dit, en mé véïren possa ;
Foutré ! li cal bien dé lo plaço,
Et sé baï loun co pot dura !
O lo méiou, quand orrivèri,
Mo fenno mé diait : qu’as fat ?
Tronquillomen, li respoundèri :
Mais... vésés pas qué seï bondat ! 1 !
■■■■■■■■■■■■■■■■■
UNE FISSADO D’ESCROVISSO
Anen ! dintras, mo paoùro fenno,
Ténès, ossitas vous oqui,
Et diga mé lo grando peino
Qué vous mèno tsal médéci.
Ah ! moussur, qué seï molhurouso !
Moun paoùr’hommé vet d'ottropa
Uno moloùdio bien curiouso,
Et nous sabi pas qué li fa !
Sans prenné gardo qué co fisso,.
Onguet, en déoùs pétits fiolats,
Ottropa dé los escrovissos,
Dins lou rioù qué passo péoùs prats.
Déguet fa qualquo malodresso,
Et sobès pas ço qu’orrivait :
Un’escrovisso, lo bougresso,
O lo mo dretso, lou fissait.
— 49 Y aï mettut dé l’aïguo dé vito,
Dé l’oulivo, maï dé lo sal,
Dé loï feillos dé morguorito...
Co vaï dé pus en pus mal 1 !
Per mé fa veïré lo fissado
Ména lou, diguet lou doctur,
Et forai fa uno poumado
Qué lou guoriro, dé ségur.
Vendrio bé prou, lou paoùré bougré,
Mais pot pas quitta lo méioù :
Toléoù qué coummenço dé courré,
Véï lou portit dé rétioulou !
... D’un peï qué lo salo bestiolo
L’o fissav n’aï pas dé boun ten...
Un hommé qué toutsours rétiolo,
Sé crésés qué coï omusen ! ! 1
CARTO DE RETOUR
Tal crésio lou guilla, qué Guillot lou guillait !
Aoùtr’omen dit : tal créï d’ottropa, qué s’ottrapo !...
Et per jou vous prouva, dirai ço qu’orrivait
Dins lou grand tunnel dé lo Trappo
Tal qu'un omit jou mé countait.
Un paysan s’en onguet, un tsour, dé soun villatsé,
Prèné lou train ol Got, per fa’n’pétit vouyatsé ;
N’èro tsomaï onat ol délai soun romber,
Ni mounta en comi dé fer.
Mais sé sintio lo gorrissado
N’èro pas court o lo birado,
Et qu’èro pas un borotol
Qué y’obio coupa lou linol...
D’intret din lou vogoun en lévant ço cosquetto,
Et s’ossitet su lo bonquetto...
Sé trouvait dovant el un trop dé ferluquet,
Qué sintio foutré pas lo croto dé poulet !
Obio, coumm’un onglés, lo moustatso rosado ;
S’èro frettat. péoùs pials tallomen dé poumado,
Qué lusisin coumm’oquéoùs d'un mulet
O Sorlat, lou siès dé Tsulliet...
Tout en d’un cot, lou train, en fan un brut dé diablé
Dintrait dins lou tunnel, négré coumm’un establé.
... Ount onnen ? fet dé noun ! diguet l’hommé, tout
[dret
... Nous allons en enfer, diait lou Moussuret 1
En ifer ! Ah ! Moussur, sé n’obès l’âmo cando
Respoundet lou peysan, coumm’un fogot dé brando,
« Corlo dé Ropotou resta colfa lou four !
« Y’o m’en fouti pas mal, aï carto dé rétour ! ! ! »
Vno Couture Caro
Truquet ! luret sus soun bouriol,
Tsonet tournabo dé lo fièro ;
Oquel tsour obio fa tsobrol
Bien pus souvent qué so prièro !
Mais en orrivant ol Pountet,
O lo sourtido dé lo villo,
L’asé dé nostr’omit Tsonet,
Otsèt pooù d’un’automobilo.
Lou covolier, pas trop d’oploumb,
Otset léoù quitta lo bostino,
Et countr’uno pilo del pount,
S’escolompèt dins lo bourino.
En toumbant, lou paoùré goutsat,
Déguet plo sé trooùca lo coutso,
O l’endret oun s’èro’scompat,
Y’obio n’o grando tèquo routso !
Hurousomen, un boun peysan
Lou mountet sus so tsordinièro,
Et lou ménet tsa Moussu Franc,
Li fa borra so piccotièro.
- .S2 Lou doctur, en d'un bri dé fiai,
Coummo sé querro dé l’estoffo,
Dé soun cat, sans l’y fa trop mal,
Tournet ottropa lo colofo.
,
Ah ! coï fénit ! maï tant meillou !
Quand vous débis per vostro peino ?
Cent francs : et maï sès bien huroux
Dé n’obet tirât lo coudénjno !
Cent francs per quatré pounts, Moussur I
Diguet Tsonet en fan lo potto...
Et quand prendrias, s’èras toillur,
Per uno garro dé culotto ?...
AI PERDU MO BAQUO!
Botistou, l’aoùtré tsour, enterrabo so fenno ;
Vous proumetti pertant qu’obio bouno senseno !
Li colguet lou typhus, un paoù de choléra
Et lou miseréré, per lo fa débotta !...
Lou paoùr’hommé, séguet en touto lo fomillo,
Mais tsomaï, dé soun el, toumbet uno grumillo.
Et soun vési disio : Déoù obé tsou lo pel,
O lo plaço del cur, un boulet dé rompel !
Oprès l’enterromen, moun Botistou sé cantso,
Pren un croustet dé po, et s’en baï o lo grantso.
Coumo sé, dé noubel, r é nou s’èro possat,
Faï dobola lou fé, réfresqui lou poillat.
Et, tronquillé, lou ser, entoyant so poillasso,
S’escampo din lou let oun pren touto lo plaço.
Et régulièromen, en sègren lou soulel,
Lo vito, coumo hier, 'countunioro per el.
Mais un tsour, soun vési lou troubet qué purabo,
S’ottropabo lus pials, coum’un folour trépabo,
— Qué bous ès orribat ? Moun paoùré Botistou
Qué Vous aï tsomaï bit estré to molhuroux ?
— Dé mo grantso, quand aï ogut drubit lo porto,
Aï trouvât pel poillat, mo paoùré vaquo morto !
Uno bestio qu’obio quinzé litrés dé lat L,
- £.4 Pourtabi, tut lus tsours, mu vingt francs dé Sorlat !
— Mais diguet lou bési, ol mercat l’an né trobo !
Mais dé vostro Marie, trouboré pas dé l’obro,
Dé fenno coum’oco, n’io pas per eu né vol... !
— Qué mé dises oqui : Sé troben o plé sol,
Et tut lus quinzé tsours, mé disen : Uno tallo
Dé ségur té prendra et forio bien to ballo !
Per uno qué mé cal per escolfat lou let
Et fa lou mérenda, né trouboraï bé det...
... Mais restoraï dets ans sus oquello bonquetto,
Béïraï dégun possa, mé ménan uno bretto !
Lon Tonenno ol Bozar
En déoùs souts, dé nèbé ferrats,
Et lou parosol pel l’esquino,
Lou Touenno mountait o Sorlat,
Lou tsour dc Sainto Cothorino...
Coumo y’obin dit qu’ol bozar
Yo dé tout et dé bounno copo,
Et qué co costo pas trop car,
Beï moun Touenno qué l’y golopo !
Et cosset sé met o serqua,
En founilla.n.t tut lus estatsés,
Ço qùé y’obio dit dé croumpa
Un brab’hommé dé soun villatsé i
Troubet dé los tassos’o café,
Déoùs bolets, dé los cossorollos,
Et qualquoré dé fat esprès
Per tira, del tet, los cozollos !
Obio bel débira pertout,
Troubabo pas ço qué serquabo...
Coï déoùs menturs, n’an pas dé tout 1
Disio lou Touenno qué né suabo ! 1
Qué voulès ? diguet l’empluyat !
Serquii, y o très houros et metso,
Qualquoré qué n’aï pas troubat ! !
Qué coï... ? Un tobostel dé tretso ! ! 1
BUL
D’OFFA
Lou noubel rltsé, Bul d’offa,
Ancien mertsan dé pels d’enguillo,
Qué, dé l’ortsen, sat pas qué fa,
S’ès croumpet un’otomobilo.
Lou lendoumo per l’ossotsa
Lou colfur, uno forto quillo,
Ol près d’el lou faï ossita,
Et débet Mountignat, roudillo !
Mais l’opprenti diguet : Voilà !
Per pas mé débouillat lou mouré,
Boli bien saoùré l’orresta,
Oban dé saoùré lo fa courré !
Bésès olaï oquel tsournal,
Diguet lou colfur, sus lo routo,
M'en orrestoraï en d’un pial....
En tromblant, Bul d’Offa l’escouto.
Coumo j’obio dit, jou foguet :
En fan del quatré bin o l'houro,
Countro lou journal s’orrestet,
Bul d’Offa né quillait lo bourro 1
Oùro cal fa qualquoré maï,
Diguet toutsours lo forto testo,
Et vous cal béïré coumo faï
Quand, dobant qualqué train s’orresto 1
Dé bel popier nous cal tourna,
Dit Bul d’Offa, sorran los pottos,
Aï bien bésoun dé lou trouba»
... Crési qu’aï fat din los culottos ! 1 1
LOU ROYOUN X
D’un pei bel ten, Tsonnet disio :
Sé doumo lou coustat mé fisso,
Vooù tsa Moussu Labourdorio,
Mé fa possa ol royoun ixo.
Un brabé tsour, ontal foguet.
Et dissadé jou mé countet.
Quand orribéri d’in lo crambo,
Li bésioï coumo dins un sat.
S’obioi pas oun passa lo cambo,
Dé tant qué qu’èro empotouiïlat.
Coumo s’èri dins ijno usino
Qualquo ré sé met o rounca,
Et su moun cat, uno motsino,
Sé met cosset o eillooùsa.
Quand fuéri countro lo planquo,
Diguèri : vous qué s’es pas sot
Obisa bien ço qué mé manquo,
Ou qué podi obé dé trot.
Mé séguet touto lo corcasso,
D’unpei lou cat tzus qu’où tolous
M’obisèt lou cur, lus polmous
O may tout ço qué li sé passo,
En sé boutant tras un correl
M’obisèt lo melso, lou fel,
Lo péteirolo, lu budel,
Deysset pas gros coum’uno fabo,
Sans saoùré ço qué sé possabo,
S’abi pas ço que fobriquet.
Mais très tsours oprès m’embouyèt
Lou pourtré dé moun esquéletto,
Qué mettéran su lo tooùletto,
O coustat del nostré, qu’obian,
D’unpei qué nou moridéran.
Et quand lus omits possoran
Et qué couffiraï tsou lo terro
Mo paoùro fenno lour diro :
O trent’ans béjès coumo t'èro
Et véjès coumo t'ès ooùro.
CUR DU CAILLO
Pas mal sé roppèllent enguèro,
Déoù y’obé soixante’ans d’oquo,
D’un brab’hommé, Moussu Losserro,
Lou médéci dé Saint Cybro.
Un tsour, soun beïlet Cur dé Caillo
(Doun qu’èro lou noun fomilier),
Curioux coum’un cro dé soraillo,
Voulguet opprenné lou mestier.
Coumo sour tin dé lo Fotsetto,
Entendait qué lou médéci
Disio : Coï ré, et lo poùretto
Sé léboro doumo moti.
Un aoùtré cot, doban lo porto
D’uno méiou ount èro onat,
L’entendèt diré : Séro morto
Dé ségur, ol soulel couyssat.
- 59 O quel cot, pouguet pu sé claoüré,
Et domondèt o soun Moussur,
Mais, foutré, coumo poudès saoùré
Ço qu’orriboro dé ségur ?
Et sans fa trop lou dcffécillé,
Moussu Losserro respoundet :
Mais yo respu dé to focillé,
Mais cal counessé lou sécret !
Quand uno fenno té domando
Sé soun paoùr’hommé ès coundonnat
Et s’ol boun Dioù lou récoummando,
Té corlo goustat ço qu’o fat.
Et sé coï pas trop désogriablé,
Podès diré qué guoriro.
Mais sé coï lou cinq cent del diablé,
Podès diré qué mouriro.
Un tsour qu’èren dins un bilatsé,
Moussu Losserro li diguet :
Té cal fa toun opprentissatsé.
Et Cur dé Caillo né goustèt.
— N’aï tsomaï goustat ré dé piré,
Dunpeï lou tsour qué seï noscut,
Sé co li faï, podi bou diré
Moussu Losserro : Es foutut !
Lo Droll© et l’Asé
--------------Quand tournet dé lo copitalo,
Ount èro restado très més,
Ero béléoù un paoù pus palo,
Mais porlabo nouma froncés...
Souven, pertant, l’cscoudinabo,
Disio, Je vais buffer le fet...
Ou, quand so maïré l’oppellabo,
Respoundio : Je reviens casset !
Semblabo qué, dins lo courniolo,
Obio qualquoré d’orrestat,
Coum’un boussi dé pasto mollo,
Qué sério tsomaï dobolat !
« Sé volés, diguet o soun païré,
Coumo io porla porisien,
N’ooùra bésoun dé resta gaïré,
Dins très més lou porloras bien ! »
« Co n’és pas qué co mé desplasé,
Diguet lou biel : per ossotsa,
Li booù embouya noumas l’asé,
Oprès beïraï ço qu’ay o fa ! 1
Per qué fuguet o boun’escolo
En tut lus asés dé Poris,
Y’onguet fa treïna lo corriolo
Dins lo villo, tut lus motis.
Quand l’asé tournet o lo borio,
Qué tournet beïré lou poillé,
Et qué voulguet diré so tsoïo,,
... Réconabo toutsours porié ! 1 1
Los paouros Fennos
Quand, lou moti, tras lo courtino,
Sans durmi, resti dins moun let,
Et qu’entendi o lo cousino
Lo Fronçou qué buffo lou fet,
Mé disi qué lo bounno plaço
Es péoùs hommés, dins lo méiou,
Et qué lou loung del ten qué passo,
Coï pas éoùs lus pus molhuroux 1
Quand lou lendoumo n’es pu nobio
Qu’o poùsat sus brabés souliers,
Et mettut lo raoùbo dé soyo
Oprès un claoù, dins lou gronier,
Lo fenno met lo vieillo roupo,
Baï quèrré lus caoùs ol tsordi,
Monto lou toupi dé lo soupo,
Et sé met o lou fa bulli.
Et del ten qué bul et trentino,
Et qu’enquèro soun hommé der,
Ello bolatso lo cousino,
Per lisa, faï colfa lou fer.
Ol boun moment, prend so cuillèro,
S’en baï dobola soun toupi,
O coustat d’el met lo soupièro,
Qué, dé bouillou, baï sé gorni I
— 62 —
En lou sentin, l’hommé sé lèbo,
Estiro lus bras et lou col,
Aoùso diré qué dé fan, crèbo,
Et s’en baï fa un boun tsobrol !
Ollumoro so cigoretto,
Foutro dous ou très escupits,
Et diro, dé sus so corretto,
Vendra toléoù qu’oùra fénit ! !
'«■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■B
PROUMESSO
Héla ! ! sé nous moridobian,
Qué sérian huroux, paoùro drollo,
Sans sé quitta, toutsours bioùrian
Coumm’ottropats en dé lo collo !
Lou moti, lébat lou prumier,
Per resta caoùdo, dins to tsasso
Té foraï béoùré toun café,
Sé bolès, té tendrai' lo tasso ! !
Quand bourla dobolat del let,
Perqué n’ottrapés pas dé rhumé,
Té bendraï oluca lou fet
Dé boï bien set, per pas qué fumé !
S’as embetso dé tg grotta,
Per t’esporgnat oquello penno,
N’as mas bésoun dé coummonda,
Té ségraï touto lo coudéno ! !
63 -
Té ménoraï ol cinéma
Dous cots per tsour, per té fa riré,
Et mémo pouyraï ossotsa,
D'ona, per tu, oun voli diré ! !
O taoùlo, toutsours troubora
Coumo dessert dé loï bonanos,
Qué co té fasqué pas pensa
O mé fa pourta dé loï banos ! !
Tut lus hommés sount coumm’oquo...
Mais lou lendoumo dé lo noço,
Vous fouten un croustet dé po...
Et cal ona roulla lo bos,so ! ! !
anBBBBianMa
Quand lo vési possa, fan péta lus tolous,
Tel comi dé lo fount, en sus pétits crubous,
L’el couqui, o tra ben dorrès sos popillotos
L’embetso dé poutous qué, li flambo los potos,
Et loï gaoùtos coulour dé brugnou bien modur,
Aï senti un tolpou mé moudéllia lou cur.
OMCCR ET PRINTEN
Lo Suzoun o pel prat ,culit lo morgorito,
Et din lou sendorel, s’en baï lo défeillant,
Per saoùré sé, doban dé mouri, lo flouretto
Li diro lou sécret del cur dé soun golant.
...Un paoù... dé maï en mai'., .toutsour... o lo foulio !
Et lou t our es fénit sans diré : pas del tout ;
Mais quand lo flour yo dit : coï tu lo bouno mio 1
O sentit qualquoré lo goloupa pertout.
... Lo pétito Suzoun, oùro pot pu sé claoùré,
Rit, canto, baï et bet, et sat pu ço qué dit,
Soun cur tusto coum’un pétit mortel dé faoùré,
Et coumo fat exprès, lou printen es oqui !...
... Lou printen es oqui... L’omour lèvo lo cresto,
Founillo tut lus coins coumo lou foursolou,
Vous oligno lou cur, et d’un cot dé bolesto,
Sans tsomaï lou monqua, li planto soun fissou !
65
NODAL
Vous, qué s’ès noscut per Nodal,
Olaï loun, dins unjo grontsetto,
Tant bal diré dins un eyral
Entrémet l’asé et lo bréto ;
Qué s’ès onat mouri peds nuts,
Sus vostro crout, ol cat d’un fermé,
Qué sans occo sériant perduts,
Et bous qu’o fa mintsa péoù vermés ?
Qué bien souven nous obé dit :
Ol porodis séro lou paoùré
Qué mouriro sans un ordit ;
Jous vésès : pouden pus nous claoùré...
Dé sooùs né cal dé may en may,
Dé plosés, sent tsomaï réssasi,
Et quo né féniro tsomaï,
Noumas quand séren dins lou frasi,
Toléoù qué lou soulel lusi,
Et qué déforo nous oppello,
Per n’obé may qué lou vési,
Né fosen péta loï brétellos,
Déoùrio, lou payré Nodolou,
Dobolant quand metsonet sounno,
Nous mettre dioùs souts, ol contou,
Dé loi barros dé corossouno ! ! !
□
SEI VIEL
Seï viel coumo lus très gourdous,
Aï loi régonellos pel mouré,
Et quitti gaïré lou contou,
Qué mé cal un bostou per courré 1
/
Dé pials, naï gorda sus lou cat
Mas uno pétito courouno,
Mais tobé, quand seï descouyfat,
L’an dirio lou tioul d’uno mouno !
N’aï pus dé dent, mintsi noumas
Del millat ou dé loï réruottos,
Et souven né dayssi toumba
Pel tsilet ou sus los culottos 1
Coumo n’entend’ presqué bri,
Mé parlen en d’itno troumpetto...
Coumo li bési pan bien fi,
Aï sus lou nas dé loï lunettos !
Ol printen, un tsour dé soulel,
Countro lou mur, en mo codièro,
Mé calfi coum’un oaoùré grel,
En fan bira mo tobotièro 1
Et lou tsour qué sé’aï défun,
Qué mé pourtoran din lo bouato,
Dirant n’yo pas tant per cadun,
Ero prou biel per bira batto !
— 67 -
SEI MORT
Seï enterrât dunpeï part’hier,
Pertant obioï bouno sensenno,
Et mé cal, yo qu’èri to fier,
Ol réber, couda lo polèno !
Yo qué durmioï nouma dé naz
O cousta dé lo Marcélino,
Quand dé ten mé corlo resta
Sans boulégat, birat d’esquino !
Y’o qu’obioï to boun opétit,
Qué monquabis pas uno noço
Et qu’èrî gras coum’un postit,
Léoù foraï beïré mas los ossos !
Obioï un socou plé d’escuts,
Déoù pougnats dé billets dé banquo,
Déoùs louis d’or dms un estut...
M’en an fat un en quatré planquos !
Obioï dé terro, sans lus prats,
Ol min quatré vingt quortounados,
...N’aï o peino cinq peds corrats,
...Es vertat ques un paoù souflado !
Oùro poudès béni socla,
Maï orrousa mo tolpinièro...
Hélas ! tournoraï pas poussa
Coumo fan los po-imos dé terro ! ! I
Ço qué foran dé pus preïssat
Séro dé drubi lo tiretto,
Per omossa, ço qu’aï deyssat
\
Ol found dé mo vieillo coüsssetto.
68
MOTINADO
Per uno douço motinado,
Oun sé meylent : sintours dé fé
Et consous dé lo gorrissado,
Qué faï boun estré en Sorlodé !
Quai plosé dé futsi loï routos
Per s’enguilla dious sendorels,
Dé trobuqua sus dé loi moutos
Dé rispoula péoù rouconels.
■ I
!,
i
;
'
Dé s’ossita près d’uno sourço
Et dé l’entendré bobilla,
D’un vieil gorrit clofit dé moulso
Oùbi loï feillos tridoula.
Dé pensa qu’oùro sé réveillo
Lo qué vous aïino, lo qu'oïma
Et creiré qué, dumpeï lo veillo,
Ses lou soul o lo fa reïva.
Olaï, sus mo pétito gleïo,
Uno clotso bet dé sounna
Detsa, sus cado tsominéio,
Lou fun coummenço dé mounta.
O mount, pus clar, lou soulel brillo,
Dé l’herbo qué semblo pura,
Né béoù douçoment loï grumillos ;
Crési qu’ès ten dé m’en ona.
6g
METSOUR
Lou qué, dé pel l’aïré,
Soméno l’esclaïré
Tout en fan lou tour,
Ol dessus mo testo,
Semblo qué s’orresto,
Quand sounno metsour.
Dé pertout orriben
Del moundé qué disen :
Yo crèbi dé fan ;
Los portos sé barren,
O taoùlo sé sarren
Volents et fégnants !
Dobant uno sietto,
Lou bouyer s’ossieto
Et l’aoùbi qué dit,
Quand, dins lo soupièro
Planto lo cuillèro :
Tiros .a, pétit.
Uno bando folio,
Sourtin dé l’escolo,
Baï dé tuts coustats ;
Lo qué y’es restado
Tiro lo poscado
Qu’ès dins lou cabat.
Olaï sus lo treillo,
Lo guespo moudeillo
Lou rosin modur,
Et, griso bestiolo,
Uno serpéoùtsolo
S’estiro pel mur.
yo -
L’HOURO BRUNO
Del tsour, lo dorrèro bélugo
Bet dé mouri,
En sos estellos, sus lo brugo,
Lo net luzi.
Lou ven faï brountsi lo pinièro
Coum’un bournat,
Faï tridoula lo roüseillèro
Dins lou bollat.
Un hommé qué bet dé so terro
En soun util,
Né beï un qué baï o l’espèro
En soun fusil.
En sé méfiant, passo lo lèbré
Pel sendorel,
Detsa, lo trido sul tsinèbré
Cluquo dé l’èl.
Lo tsouyto, sourtin dé so cooùno
S’en baï cossa,
Lou taï, sans s’occupa dé boyno,
Baï vendégna.
Lo feyno, per fa lo poscado,
Serquo lus ios,
Lou rénard set lo gorrissado,
Trenquo lus bos...
Sus lo terro, coï l’houro bruno
Oun l’Angélus,
Del pétit clutsier qué l’engruno,
Nous bet dessus !
LOU SER
Vénès ! lo net es esporado,
Oniren lou loun del comi.
Nous perménant tsous lo téoùlado,
Qué los estellos fan lusi...
Dins oquello douço lumièro
Qué tombo quand folli lou tsouq
Dé tout ço qué vioù sus lo terro,
Lou rey, né baï estré l’omour.
Beï lou lébraoù serqua lo lèbré,
Et lou perdigal, so perdit,
Et lo trido, sus lou tsinèbré,
Ottendré lou tour, soun omit.
Cloc, cloc, dins soun cros dé muraillo
Lou quitté gropal baï mïa,
Et lou raie qué vol so caillo,
Semblo qué pot pus né pioùla !
Escouto sus lo borbocano
Los cattos qué fan cornoval,
Et près dé l’estang fa lo rano,
Coummo soun cousi lou gropal.
Et per estré to bigorrados
Yo mé figuri qué loi flours
Toléoù qué lo net es toumbado,
Entrés ellos, sé fan lo cour.
— 72 Ossiten nous sus lo coudenno
Per escouta lou roussignol,
Qué baï tsoua, dins lo gorenno,
Un pétit aïré dé fleytsol I
Mais suoùs gorrits un lun s’escampo,
Dé lo luno brillo lo faoù,
Et diré qué, dins nostro crambo,
Del let, beïren noumas lus traoùs ! ! !
RRIIIBSHlIinBIRIISaaiHBEIREVISQRRSRIflH
Pas bien lartsé, ni gaïré prioù,
Mé néguo tsusté lo cobillo,
Yo dins lou prat un pétit. rioù
Oun semblo qué l’aïguo bobillo.
D’o tens o tens su lou rooùsel
Faï ol brontol lo doumeisello,
Et, deyssant un moment lou cel,
L’y baï béoùré lo biroundello.
O tsinoul, dovant soun mirai,
Beï sé courba lo lovondièro,
Et lou doilaïré, per sou dal
Ona l’y rompli so coudièro.
L’y bésen déoùs pétits roudets,
Qué fan en biran pliquo ploquo,
Qué per s’omusa, lus nénets,
An fat en déoù boussis dé broquo.
— 73 Et lou rioù, ovant dé mouri,
Possoro tsas lo moulinièro
Doun foro bira lou mouli
Qué n’ès pas loun dé lo rivièro.
Mé seï ossitat olprès d’el
Per rpé pooùsa dé lo tsournado,
Del tens qué mourio lou soulel
Olaï dorrès lo gorrissado.
Et mé seï dit : quouro vendro
Sus nostro terro to gourmando,
Lou moment oun cadun oùro
Coummo soun aïguo, l’âmo cando.
ÇO QU’AIMI
Aïmi lou rondal qué pétillo
Quand lo rouzado del moti
Lou copello dé soi grumillos,
Qué detsa l’albo faï lusi.
Aïmi lo fount, doun l’aïguo claro
Romplit souvent moun goubélct,
Et toumbant del roc qué lo barro,
Tinlo coummo faï un grellet.
Aïmi lou bos, lo gorrissado
Oun sé troben lus goudorels,
Oun fooù souven lo roncountrado
D’uno qué gardo soun troupel.
— 74 Aïmi lou prat oun l’an s’ossito
Lou ser, per escouta lou grel,
Ou défeilla lo morgorito,
Qué donno soun cur ol soulel.
Aïmi de moun pétit villatsé,
Beïré, ol fournel ,mounta lou fun,
Et toléoù qu’ès fénit l’ouvratsé,
Béïr’ol correl, possa lou lun.
Aïmi l’oùsel, aïmi l’obeillo,
Aïmi loï flours dé moun tsordi,
Dé moun pourtal, aïmi lo treillo
Oun lus foursolous vant brountsi
Aïmi lo méiou et lo terro
Per mus anciens tant bénési
Lou contou, maï lo crémoillèro
Oun pendoillo nostré toupi.
Ço qu’aïmi lou maï sé dévino,
Bclèou detsa j’obès oppres,
Coï lo Tsonnetto, mo vésino,
Lo pus brobotto dé l’endret.
LOU BOUNHUR
Seï paoùré coummo Tsopillou,
Mus souts n’an ni clobels, ni batto,
N’aï per comiso qu’un peillou,
Et parli pas dé lo crévato.
Mos culottos n’an pus dé tioul,
Loï garros, coï dé lo dontello
En d'un cros per cado tsinoul,
Yo del rafia coummo bretello!
Dé moun copel dégoùrélat
L’orlé mé tombo sus lou mourré,
Et moun tsilet espeillossat
Léoù forio béïré lus dous couyrés 1
Resti dins un tros dé méioù
Dount lo paoùro vieillo téoùlado,
Prest’o quitta lus cobirous,
Es coummo yo, touto troùcado !
Dé cado cousta del fouyer
Dé mo pétito tsominéio,
Douos peyros servent dé londiers,
Un soucal, mé sert dé codièro !
Mé couytsi coummo lou soulel,
Et quand, péoù bos l’albo s’escampo,
Séï réveillât toléoù coum’el,
Lo luno m’o servit dé lampo !
Mais coummo n’aï ni meytodiers,
Ni fenno, ni dé bello-maïré,
Ni médéci, ni d’héritiers...
Dé pus huroux, né sabi gaïré!!
76
Lon vept que passo
Lou vent qué passo faï courba,
L’espit qué foro lo gobello,
Et pel prat, faï escormissa
Lou fé qué lo Tsanno rostello.
Lou vent qué passo faï bruntsi
Pel termé loï verdos pinièros,
Et su loï brugos tressoli
Golaoutsos, brandos et follièros.
Lou vent qué passo faï bira
Lo tsirouetto su lo Gléio,
Coumo dé loï folios donsa
Loï feillos mortos sur l’olléio.
Lou vent qué passo vaï défà,
Lou mal oppret ! los popillotos
Qué loï drollos vénen dé fa
En creiren d’estré pu brobotos.
Lou vent qué passo lou moti
En vénin dé loï gorrissados,
Mé semblo qué me réverdi
Et mé tiro dé los onnados.
Lou vent qué passo m’o deyssat
Fino sentour din loï nosièros
Coï plo loï fennos qu’an bouydat
Ço qu’obin dins lours cofétièros.
LOU LOUPÉROU
Faï bien ottentioù, postourello
Toléoù qu’o futsit lou soulel,
Dé pas ottendré qué l’estèlo
Ollumé soun pétit colel.
Baï t’en ména lo troupélado,
En toun lobrit o lo méioù.
Et sé trenqués lo gorissado.
Té méfioras del loupérou.
Noun pas d’oquel qué, sus l’esquino,
Monto per sé fa trontoula,
Mais d’oquel qué toutsours bodino
Et qué fénissès per oïma.
F
— Ount ona to visté bertsièro ?
— Mais Moussur, torni mus moutous.
— Et trouvas pas qué lo foil'èro,
Oquesté ser, sint bien ol bou.
— Moussur, l’y mé seï ossitado,
En gordant, presqué tout onet.
— Ah ! sé n’èras pas tant preissado 1
— Moussur, bésès bé que faï net.
— Mais crési qué lo luno ratso,
Un poutou, coï pas loung o fa.
— Y’o Moussur, voli resta satso,
Tant qué moun det lusiro pas.
L’OGRÉ
En .tus els {lé velours,
Et tos potos dé flours,
Pétito postourello,
Mé fa véni tréblat,
Mé fa bira lou cat,
Mé fa perdre l’estèlo !
Et sé co déoù dura,
Tant aïmi mé néga,
M’espouysounna ;
Mé pendré !
Quatré més sans durmi,
Trobuqui pel comi,
Té podis pus ottendré.
Mais s’aïmé qualqu’un maï,
Digo jou, si té plaï,
Ou s’es uno couquino,
Sé mé randé tséloux,
Té mettrai' en brésous,
Coumo dé lo forino !...
Dé tus os, dé to pel,
Né foraï un tourtel...
Et quand t’ouraï mintzado,
Sans obés dit : Ombé,
Oquel cot diras bé;
Qu'en ïo, ses moridado ! !
— 79 ~
AI PO
O lo net vengudo,
Lou loung del comi
Tout ço qué rémudo
Mé faï tressoli.
Semblo qué mé passo
Déoùs fiais tsous lo pel,
Qué sus mo tignasso,
N’aï pu dé copel.
Seï toutsours o créïré,
Qué qu’alqu’un mé set,
Ou, mé semblo veïré,
Qualquoré qué bet.
Olaï sus lo routo,
Nou saï sé yo pas
Qualqu’un o l’escouto,
Qué baï m’estrongla.
Lo tsouyto qué couïno
Bet dé mé sosi,
Disen qué dévino
Sé l’an baï mouri.
Moun oumbro pel terro,
S’embl’un révénant,
Et dins lo pinièro
Qualquoré sé plant.
■ Lo luno qué ratso,
Biro fus offas,
En bestios solvatsos
Prestos o goffa.
Mais, sus lo téoùlado,
Lou gai o contât.
L’albo s’es lévado
Lo pooù m’o possat.
Cl clar dé le lune
Quand dermé bien, çt qué lo net,
Fay tout siaoù ol pé dé toun let,
Quand déforo ratso lo luno
Sul rot pooulut dé Peyrobruno,
Et qué dioù piniers l’an enten
Coumo déou plants possa lou ven
Lou diablé vet din loï foïllèros
Per fa donsa loï fotsillèros,
Sans fa dé brut lou loupérou,
Lus els coumo dous condélou,
Dorrié lou veillaïré comino,
Prest’o li soouta sur l’esquino.
Din los herbos lus escontit,
Tant qué lou tsour n’o pas lusit,
Von et venen d’estreillooùzido
Et sus un grand tsobal sans brido
Din l’aïré passo l’Oversier.
Dorrié so mutto dé lévrier
Goloppo lo casso voulanto,
Tout en purant lo Damo canto
O lo fénestro dé so tour
Et s’en baï toléoù qué faï tzour
Et lou Drac pel cro dé lo cato
Monto sul let et vous descouato.
Del ten qué lou viel Codettou
Soubécabo din lou contou,
Oqui ço qué disio lo Tsanno
En fiolan sou counoul dé lano.
OYMA
Oyma, coï senti qualquo ré
Qué, del moment oun lo veïré,
Tout vous golopo.
Coï s’entendré lou cur tusta
Quand so lettro voulez tira
Dé l’envéloppo.
D’obés coummo lus estrigous,
Quand, trop dé ten ol rendez-vous
Sé faï ottendré.
Et sé lo vésès pas véni,
Obet l’embetso, per mouri,
Dé s’ona pendré !
6
(5?
UNO FENNO
L’aï visto possa mas noscudo,
Oùria dit un pétit oùsel
Dé tallomen qu’èro ménudo,
Copellado d’un blanc montel.
L’aï visto possa : soï souquettos
Fosin trentina lou comi,
En soun cabas, detsa grondetto,
Vénio d’opprènné o letsi.
L’aï visto possa : sus los pottos
Obio soun rire dé vingt ans,
Et sus els mettin loï borbottos
Dins lou cur dé maï d’un golan't.
L’aï visto possa dins l’olléio
Qué y’obin fatso sus omits
Lou tsour qué dintret dins lo gléio,
Ol bras d’oquel qu’obio cousit ;
L’aï visto possa qué purabo,
O lo mo pourtant dé loi flours,
Ol cémentèri 3’en on,abo :
Ero véouvo d’un peï huèt tsours.
L’aï visto possa counsoulado,
N’obio pus lus els grumillous,
Mais uno pel enforinado,
Qué sintio, foutré, bien ol bou !
ssasseæsssa » mœsk
MOUN PETIT NÉNET
Coummo déoù poti, moun pétit nénet,
Qué n’es mas noscut per crédat cosset,
Prends lou douçoment, Marie, dins to faoùdo,
Mets li, vistomen, so comiso caoùdo...
Coummo s’es huroux, moun pétit nénet,
Tobé, crèdo pus, dé n’obé pas fret !
O prêt moun téti entrémèt sos potos
Lou pétit gourmand, et né faï ribotto 1
Escoutat lou brut qué faï moun nénet,
Diria lou bouyer, quand béoù o golet ;
L’an beï pus sourti so lenguo ménudo,
Sus els sount borrats, lo soun es vengudo 1
Coummo t’es brobot, moun pétit nénet ;
Quand es endurmit, dirias un mouquet...
... Lou ten o possat, l’oùsel qué bobillo
Es sus muts tsinoul, dret coum’uno quillo !
Qué mé faï plosé, moun pétit nénet
Quand mé té pel col, coumm’uno roumet ! ! 1
LO RCSC
Onen beïré, sé .pel tsordi
Lo roso, flurido’ o moti
Mo mio, ol soulel dé l’olléio
O gordat sus plets dé velours
N’o bri perdut dé los coulours
Qu’a sus toi gaoùtos dé poupéio.
O peino, lou tsour o follit,
Qué, pel terro, tout es cloffit
Dé lo flour qué s’es défeillado...
Per ello, lou cel es bien dur,
Et lo terro n’o pas dé cur
Per n’obé, mas un tsour, durado I
- 85 -
OL PRES DEL FET
Quand l’hiver o prêt so lévito,
Et que dobouro sé faï net,
Possen lo meïta dé lo vito
Ol près del fet.
Coï lo sosou oun l’an engruno
Sus lo quouo dé l’escalfo let,
Et qué lus vieils né disen uno,
Ol près del fet.
Per soun pétit nénet, lo Tsanno,
Tout en fant brontoula lou bret,
Faï débas et tricots dé lano
Ol près del fet.
Et codièro countro codièro,
En fan, tousiaoù péta lou bet
Déoùs golants fant pas lo prièro
Ol près del fet.
Bien copellats en dé loï cendrés,
Quand lus birols sérant prou quets,
Del vi blanc lus foro descendré
Ol près del fet.
Et dé los costagnos ruffados,
Toléoù qué lou toupi sé dret,
Loi nosièros sount omboùmados,
Ol près del fet.
Quand un paoùré molhuroux passo,
Et qué lo fret, pertout lou set,
Coumm’ol boun Dioù, fosès so plaço
Ol près del fet.
- 86 -
L’OFFA
Lo vieillo gléïo dé Meyrals,
Oprès maï dé mille ans dé glorio,
O bien troubat l’Offa qué cal
Per fa goloupa lo poroffio :
En l’y dintran veïrés cosset,
Et quo bous couporo lo tsiquo,
Coum’un espèço dé buffet
Doun fan sourti dé lo musiquo...
... Drubès, Bésès déoùs cobillous,
Ol detsous, yo dé loï cliquettos,
Et pus bas yo, déoùs buffodous
Copellats en dé los plonquettos...
Et m’an dit qué y obio dédin
Ol mitan d’aoùtroï monibellos,
Per fa tsoua ço qué voulin,
Tout un troupel dé coromellos.
Tantôt quo faï coumo l’oùriol
Et tantôt coumo lo loùbetto,
Un aoùtré cot, faï lou fleïtsol
Ou quo d’espigno lo tsobretto...
Quo faï pas coum’oquo toutsours...
Quo dépen l’endret oun l’an caoùquo,
Ou quo raoùno coumo déoùs ours,
Ou crédo coum’un troupel d’aoùcos...
... Mais semblo qué mounten ol cel
Quand lou tsour d’uno grando festo,
Lo Tsanno dret lou coromel
Qué s’opello : lo voix célesto ! !
LO TALPO
Un tsour, lou Codétou ottropait uno talpo,
Qué, dé soun nas et dé sos arpos
Din lo net, y’obio débouillat
So plato bando dé tobat.
Lo sorrado fuet pas forto,
Din lou tolpier n’èro pas morto.
Qué lus plonturs s’en molhuroux,
Diguet lou paoùré Codétou !
Oprès lo talpo, lou tolpou,
Oprès lou cussou, lou fet routsé,
Et quand l’o, risqua pas qué froutsé.
Et compti pas quand es grêlât
Ou tsolat, ni lus empluiats... !
Qué mérité, digo couquino ?
Lo cordo ou lo guillotino ?
Mais coumo boli fa toutsours lus offas coumo cal,
Té foraï ossinna doban un tribunal !
Lou tsour dit, quand doban lus anciens del villatsé,
Lo talpo sé diguet coupablo del rovatsc,
Ero séguro dé soun sort,
Et lo coundounèren o mort..
Et cadun diguet so monièro
Per li fa féni so corrièro :
Un djguet : Lo forioï néga,
Un aoùtré : Lo cal estrongla,
Un trésièmé dit : Lo cal pendré,
S8 -
Un aoùtré dit : Lo cal burla,
Qué né resté ma dé loï cendré.
Yo qualquo ré, diguet un dé quatré vingt ans,
Resqué dé né porla, lus pials né vènent blancs :
Ollet dé despensa soun ten et so solivo,
Dins un coin del tsordi, cal fa un cros bien prioù,
Qu’on’es pas un chrétien, sans préga lou boun Dioù,
L’enterra touto vivo !
R R R SI R B B B H B SI B B B H B B B H R R H H R R H H R R H RH R R R B
LOU COLEL
Quand lo net, butin lou soulel,
Lou ser, o lo méiou dintrabo,
Lo Mioun prénio lou colel,
Et per un tisou, l’ollucabo.
Dins so poressouso clortat,
Qué n’oben possat dé veillados 1
Dioùs dets, qué dé fus an birat !
Qué dé ponouillos engrunados !
Qué dé nénets an endurmit
Dins un bret qué lou ped bola'riço !
Et quand des cots, y’oben letsit
Froncinet et lou Tour dé Franço 1
Y’o bel ten, qué pendoillo pus
Dé colel pel lo tsominéio...
Bel ten qué bési pas dé fus
Bira dioùs dets dé lo bertsièro !
— 89
Onet, coï l’électricitat
Qué baï douna pertout l’eslaïré,
Tobés, quand léborès lou cat,
Beïré nouma déoùs fiais pci l’aïré 1
Sé qualquoré bet o cossa,
Sent cosset tuts coumo los talpos,
Et del ten qué ban pétossa,
Serquen lou pot dé crambo’o palpo !
Et coumo dobant un songlier,
Dé biran tout coum’un oùratsé,
L’an beï et gorrits et nouyers
Toumba per li douna possatsé 1
Et sobès pas ço qué forez
En trenquant, et termes et coumbos ?
Beïren léoù, dins lou Sorlodés,
Mas déoùs poutéoùs per fa dé l’oumbro 1
Lou Répard et lo Graoùlo
Sus bel costan, uno graoùlo otsoucado
Obio dins soun bet, un pétit cobécou.
Un rénard, en possant, né sentin lo fumado,
S’opproutsait en fant lus els doux.
Bountsour, Modamo dé lo graoùlo !
Qué s’ès broboto, mo poraoùlo !
Et sé vostré bobilloment
Es coummo vostr’hobillomen,
Sabis ré dé porié dins touto lo countrado.
Toléoù dit, nostro cotissou,
Per li fa beïré so consou,
Dé tsoio touto débirado,
Drubiait talloment lou bet
Qué lou froumatsé s’escoppait.
Croquo poulo qué l’ovolait
Li diait :
Opprénez dounc, pétito sotto,
Qu’un flottur faï souven ribotto
O lo taoùlo dé l’imprudent
. Qué pago dé sus coumpliment.
Porié cousel es bé prou satsé
Per volé dous sos dé froumatsé.
... Et l’oùsel, pendouillant lou na,
Sé tsurait qu’ovant dé conta
Coumençorio per detsuna ! !
9'
LOU BIO ET LO GRONOUILLO
O peino grosso coumm’un io,
Sus lou bord d’un estang, un tsour qué sé colfabo,
Lo gronouillo vetset un bio qué, dé so taillo, sé cor[rabo !
Or, sé quillant sus sus ortels,
Et perqué pas, diguet lo rano,
Quand bé qué n’atsi pas dé banno,
Vendrioï pas grosso coummo del ?
Tout en dirén o quo, nostro pétito folio
S’ufflet coumm’uno péteyrollo.
Mais dé tallomen qué s’ufflet
Lo pel del ventré l’in pétèt...
Sus lo terro. moun. Dioù, qué d’hommés sount gro[nouillos,
S’ufflant tant qué n’an pas pétat,
Et tal bol estré députât,
Qué forio bien meillou d’ona gorda los ouillos ! !
Loa Rénard et lo Bécado
Lou rénard troubet lo bécado
Et l’invitet o detsuna.
Poudio né ,fa qu’uno boucado,
Mais préférét lo couyouna.
Tsour dit, l’oùsel sé faï lo plumo ;
Coummo sé crésio couvidat
Per un répas qué tout né fumo,
Dé thé Chambard s’èro purtsat.
Baï té quèré ! per fa ribotto,
Nostré rénard obio pourtat
Los pus claros dé loï rémotos,
Din lou pus platé dé sus plats.
Lou goutsat, en d’uno lépado,
Otsèt léoù fat dé j’omossa ;
Mais lou bet dé soun invitado
N’onguet pas bien per oquo fa.
Coummo faï un boun comorado
Qué régalo quand bet soun tour,
Diait : doumo coï mo tournado
Et vous ottendraï o metsour.
Tout en riren coum’uno folio,
Del boun tour qué li baï tsoua
Lo becadb, dins uno fiolo,
S’en baï mettré lou merenda.
En beircn qué d’uno bouteillo,
Cal ona tira lou fricot,
Croquo poulo toumbant l’oùreillo,
Sorrant lo quouo, part ol golot.
Sé, din lo fablo qu’aï ponado,
Aï .contsat, per moun Sorlodé,
Lo .cigogno per lo becado,
Lofountaino ! perdounas mé.
Lo Cigalo et lo permit
O loï séguos, péoù boùrioù,
Tout l’estioù,
Satis pensa qué l’hiver tsalo,,
Lo cigalo
Net et tsour obio contât ;
Pus dé blat 1
Tsa lo fermit l’omossaïro,
Lo contaïro
Onguet monléba lou po
Qué coillo
Per obet touto l’onnado
Lo beccado...
Tsurant qué lou tournorio
Ol met d’o.
Lo fermit qué n’ès prestaïro,
Ni dounaïro,
Li diguet : L’estioù possat
Qu’obet fat ?...
Contavi moun pétit aïré,
’-V.
- 94 —
01 ségaïrë,
En. fan souven lou porel
En lou grel.
...Ooùro tsogo de lo biolo
Paoùro folio,
Ollet dé bien mérenda,
Baï donsa 1 !
Et dé so porto borado
Lo trignado
Tiret, en biran lou tioul,
Lou bérotil ! ! !
LOI ROUSSI
ET LO LOOUETTO
Un tsour, lou roussignol roncountret lo loouetto
Qué bénio dé contât soun tiroliroli,
Coummo’t’es bien oppret, li tiran lo cosquetto,
Dins soun pétit tsas el l’enbitet o béni...
Et lo looùetto, bien hurouso,
Sans mémo contsa dé bélouso,
Prenguet lou bras del roussignol
Qué, pus loun, l'ottropet pel col,
Olisant so pétito tuffo,
En soun bet qué tobien estufflo,
Lo looùetto, tout douçoment
Diguet : Roussignol, qué foren
Quand siren dins lo gorrissado ?
— Yo contoraï lo net, tu contoras lou tsour,
En durmin cadun nostré tour...
— Olors tsomaï foren l’omour ? ?
Li respoundet l’ooùsel qué canto sus lo brado ! 1 1
Lou Roussignol
Quai plosé, per uno net siaoùdo,
Qué sus io, n’aï mas lou linçol,
Troubant lo cuberto trop caoùdo,
D’ooùbi conta lou roussignol !
Dins un coin dé lo gorrissado,
Touto royado dé clortat,
Qué lo luno yo soménabo
Sus uno broquo s’es plontat.
Et del ten qué lou cap tsous l’alo
Lus aoùtrés sé sount endurmits,
Coumo lou gai sus soun escalo
El baï conta sus soun gorrit.
Contoro dé touto soun âmo
Ço qué to souben nous o dit :
« Couytsoraï pus, sus lo ramo,
« Pus sus lo ramo dé lo bit ».
Qué lou boun Dioù faï bien los caoùsos I
Dé lou fa conta mas lo net,
Del ten qué l’ogassé sé paoùso,
Et qué loï graoùlos soun ol let.
Per ejcouta consou to brabo,
Ré, sus terro, nou faï dé brut,
Roussignol ! sé qualqu’un té tuabo
Méritorio d’estré pendut 1 ! !
LOU PICOTAT
Coulour dé sang et dé luzer,
Pel costan, los ounglos pincados,
En soun bet, coum’en d’un palfer,
Tant qué lo pel n’es pas troùcado,
Tusto, tusto, lou picotât :
Et dé fermits et dé borbottos
Qué saoùten del boï cussounat,
Lou paoùré bougré faï riboto 1
... Dé picotât, n’en sabis un
Qué, dé soun bet coulour dé roso,
Un tsour vous foro, lou dégun 1
Pel cur, uno pétito croso ! !
LOI
GREL
----- 5+î-----
Quand torno bira lo bertsièro,
Et qué s’estutso lou soulel,
Sus lou cros qu’o fat dins lo terro,
O l’estioù, bet conta lou grel.
Pel lo net, tras lo vieillo taquo
Oun, l’hiver, serquo lo colou,
Quand lo fret, ol let nous estaquo,
Nous régalo dé so consou !
Et din so pétito crombetto
Quand baï durmi lou boulentsier,
Un pétit aïré dé tsobjetto
Monto del four, pel l’escolier !
Pétit grel, ménudo bestiolo,
Cigalo dé nostré contou,
Per uno maïré qué counsolo
N’an pas trouba dé noum plus doux !
O soun pétit, qué dé l’escolo
Torno l’hiber en soun caba,
Diro, sé lou beï qué tridolo :
Paoùré grel ! bènés té colfa I ! 1
LOU GROPAL
■—♦—
Dins lo net, o peino toumbado,
Deyssant un boussi dé clortat,
Lou gropal faï so perménado,
Douçoment, coum’un estroupiat.
Cloc, cloc, dins lo vieillo muraillo
Uno bounno mio l’ottend
Per li diré : Cal fa bistaillo
Et loï noços, en mémo ten.
Coï ol soulel, sus uno branco,
Qué lus oùsels sé fant lo cour,
Et per sé ,plaïré, ré li manquo
Ni lo consou, ni lo coulour.
Lus gropals, savent qué sount lèdés,
Tobé, quand volen s’embrossa,
Per qu’en possant, dégun lour crédé,
Dins un cros, sé van estutsa.
Ah 1 qué né bésèns sus lo terro,
Qué fant pas coummo lus gropals ;
Mais sé poutounent o lo fiéro,
Ollet d’ona tras bel rondal.
LOU
TSINÈBRÉ
Terro flurido dé moun prat,
Terro d’or dé nostroï gobellos,
Ah ! Qué d’onnados an possat
En caduno, soï biroundrellos !
Mais aï senti moun cur floqua,
Et léoù séraï ol cémentèri,
Los clotsos qué forant sounna,
Y’oppellorant tut lus qu’oïmèri I
Sus mo tumbo, pas dé costel,
Mas qu’un paoù dé terro sobroundé
Y’ottendraï qu’omoun, din lou cel
Nous troumpetten lo fi del moundé.
Mais sé voulès mé fa plosé,
Et qu’huroux, vostr’omit li dermé,
En d’uno crout, l’y plontorés
Un déoùs tsinébrés dé moun fermé.
Ah I qué souven, ol coustat del,
Mus els, fan lou tour del peysatsé,
Aï vit, ol couytsant del soulel
S’olloungat l’oumbro déoùs villatsés.
Ré dé pus brabé lou moti
Quand lo fret, d’ortsen, lou copello,
Et qué l’albo lou faï lusi
Obant dé foundré so dontello.
100
Mé semblo qué béïraï possa,
En lo mo dins uno coüssetto,
Lo vieillo ,qué baï omossa
Lou gru per fa lo tsinebretto.
Tournoraï beyré lus tendils
Qué, quand m’escopaben lo brido,
Coumo n’obioï pas dé fusil,
Mé seBvin o prenné los tridos.
' I
Et quand l’oùsel ,en fan soun nioù,
Comoro sus lo branco fino,
Mé sembloro qué prégo Dioù
Pel molhuroux bira d’esquino.
IO
LO MORE DEL GAL
Dins lo cobano fosio net,
Et los poulos, lou cat tsous l’alo,
Durmint coummo io .dins moun let,
Bien ogrouados, sus lour escalo.
Tout en d’un qot, pel fénestrou,
Posset uno rayo d’esclaïré...
Oh ! oh ! diguet un golissou,
S’en passo dé nèvé, pel l’aïré ! !
Ah ! lou soulel vol sé leva !
Mais coï pas lou moment enguerro,
Car sat bé qué pot pas jou fa,
Sé j’aï pas dit dé sus lo terro !
Quand sourdait, lou paoùré gai,
Troubèt uno douço lumièro
Qué resquillabo sul rondal,
Et fosio lusi lo follièro.
Coummo vetset qué lou soulel
S’èro lévat sans so troumpetto
N’otset tant dé despit per el,
Qué s’en pendet o lo corretto ! !
BIBLIOTHfcQlSB
DE LA VILkB
DE PÉRIGUE8IX
102
MÉDÉCI D’ONTAN
u
En d’un tsobal dé cent escuts,
Uno corriolo qué troncano,
Qué dé poïs n’oben séguts,
Tant lou dimmen qué lo senmano.
Qué dé peds, qué dé naz tsolats,
Mountant lus termés, qué dé suados,
Qué dé rondals encombolats,
Dioùs oroudals, qué dé gooùillados 1
Coï bien souvent qué, dins lo net,
En bossoquant o nostro porto,
Nous an fa bouyda nostré let,
En nous crédant : Séro léoù morto.
S’érant portit en roundinant
Dé deyssa nostro fenno caoùdo,
Quai plosé, quand l’y tournobian,
Dé s’ogrimoula dins so faoùdo !
ta’OR13OUNENÇO
Portin dé Morquay lou moti,
Nostré boun doctur, Moussu GorsO,
Possabo sus soun (ÿbury,
Dé soun fouy, fan péta lo mortso.
Et sans crogna pletso, ni vent,
Pas maï lo néoù qué lo poussièro,
Lou bésia s’orresta souvent,
Per soulotsa qualquo misèro.
Un tsour, en feillos dé popier
Foguet uno tallo despenso,
Qué tsas un paoùré meitodier
N’obio pas per fa l’ordounenço.
Hurousoment, qué lou droullet
Qu’obio n’empourtat o l’escolo
Et soun crayoun et soun cohiet,
Ybio ponat un paoù dé croyo.
Qu’o faï ré di lou médéci,
Yo nouma lou popier qué cantso ;
Et soun ordounenço l’escri
Pel pourtal dé lo vieillo grantso.
En diren — «Jou forez coupia
Pel pétit qué sat bien escriré ».
Ombé 1 Mais quand vetset l’offa,
Lou goutsotou dé sé dédiré.
— io4 —
Et lou vieil, tirant lou pourtal,
L’onguet mettré sus lo corretto,
Et portiait, en soun tsobal
Sans mémo contsa dé bounnetto.
Et diait o soun pharmacien,
L’ordounenço, l’aï bé pourtado,
Mais .troubant qu’emborrasso bien
Dobant lo porto J’aï deyssado.
■ ■■■B ■■1BKII1IIIII ■■■■■■■■■■■■■■■■■•*
-t
MIJSÎCO DEL SER
Lou ser dobalo sus l’olléïo
Qué baï dé tsas el o lo gleïo.
Omount, dioùs olmés, douçoment
Coum’un esprit, possa lou vent.
Qué faï Moussu Corbet ? Escouto
Lo bertsièro mounta lo routo,
Et rosis l’esltablé, biola
Los quillos qué bet dé gorda.
Sus lou cloutsier l’Angélus tinlo,
Dobolant, lo coretto tsinglo,
Et lo Dourdougno, tsoùs l’olba
En possant, semblo grelléta ;
Lo tsouyto, dins so cobotorno,
Sé plant coummo calqu’un qué torno,
Et, tsoppant dorrès un lopin,
Un tsé lou faï tourna dédin.
... Olors, s’opproutsan dé so taoùlo,
Sans diré lo mindro poraoùlo
Dé pooù dé réveilla calqu’un,
(Lo luno li servin dé lun),
Betsèri moun omit escriré
Tout ço qué vèni dé vous diré !
Dé lo feyssou qué j’çscriet
Lou piano jou mé répétet ! ! !
,
V
ioS
Miptscn los Aouccs
Sent per Nodal, lo fret nou traouquo,
Mais yo del boï per sé colfa,
Bénès doumo mintsa los aoùcos,
Lou ten baï bien per oquo fa !
I
Et tut lus ans, en lo cobalo
Ou dé ped, sc coï pas trop loun,
L’an s’en baï et l’an sé régalo
Tsas un omit, ou tsal toutoun !
Tout un retsimen dé tortièros
Es olignat doban lou fet,
Lo fenno porto lo soupièro...
Lou bouillou déou estré prou quet 1
Ç.-
Cadun s’en baï prenne so olaço,
Sé botto lo servietto ol col,
Et din lou bouillou dé corcasso,
Baï fa lus els, un. boun tsobrol !
Cadun ottrapo so rousico
Et sé met o lo récura
Et souven un toillou dé miquo
Set lo car, qué faï dobola !
Forés ottentioù o lo nappo
Quand bou foran mintsa lus cats,
Qué lo foursétto lus escappo
Ses lus o pas bien ottropats !
— io6 —
Quand obès mintsa loï cervellos
Qué disen qué fan béni sot,
Bet un rogou dé coromellos,
Aoùtromen dit : un olicot !
Lou peyri sé lèppo los pottos 1
Obisa coumo t’es counter
Del fetsé ,quét en los tsolottos,
Per oquéous qué n’an pas dé dens 1
Oban dé pléga lo serviotto,
Y’o ço qué trobi dé meillou
Et qué féni bien lo ribotto :
Qualquoïs boucados dé grillous 1
Et parli pas dé loï rouquillos,
Et déoùs grands et déoùs pétits gots,
Oun bi blanc et routsé pétillo
Et sé bouyden o cado cot 1
LO SOUPO DÉ F A VOS
Lou fun del toupi sin ol bou,
Coï onet lo soupo dé favo,
Qu’embaoùmo d’un peï lou contou,
Tsusqu’o lo porto dé lo cavo !
L’Onneto gousto lou bouillou,
Et baï toilla, dins lo soupièro,
Del po dé seiglé ,coï meillou,
Et li débira lo cuillèro.
i07 —
Oun crésès qué lo baï pourta :
Sat soun mestier lo cousinièro,
Sus lou let, lo baï copella
En lo pus grando couïssinièro !
Débës metsour, cadun vendro,
Et sé mettro tsust’o lo plaço,
Oun y’o dous ou très més d’oco,
Ero lo soupo dé corcasso.
Touto tièdo lo mintsorant,
Coï bien pus sobrou sus lo's pottos,
Et bien souvent l’y tournorant,
Deyssant mas lo part dé l’Onnoto 1
Y’o pas d’estioù sans roussignol,
Pas dé ventodou sans so grello,
Y’o pas dé soupo sans tsobrol,
En querro pus min per oquello ! I
LOI) TOCRIN BOCRRCT
Sé, per hosard, un tsour, restabé sans to fenno,
Et qué bengués qualqu’un qué n’es pas ottendut
Pel lou fa mérenda té mètés pas en peino,
Lou volé régola ? Faï un tourin bourrut !
... Té foutés pas dé yo... coumencés pa per diré
Qué séï pas cousinier, qué séï ma médéci...
Ossito-t’es oqui, escouto mé sans riré,
— io8 —
Et sé n’as l’occosioù, pouyra t'en soubéni.
Oban dé fa respu, bouysso bien to podèlo,
Et pren, per oquofa,, lou pu blanc cobessal,
Mets l’y un plé cullier dé to graisso noubello,.
Et toléoù qué séro foundudo coumo cal,
Copo déoùs rounds d’ignous, dé lo golso bien fino
Daysso béni rousset, mais sans jou fa croma,
Del gros d’un bel cocal, boto dé lo forino,
Meylo bien tout oquo, oprès l’y bouydora
Dé l’ayguo, salo prou, et quand séro buillento,
(Sé coï tsour permettut dé mintsa dé lo car),
Sans fa semblant dé ré, d’uno mo coumplosénto,
L’y doyssora toumba... un quortier dé conard !
JLO PODÈLO
Quand orriven, sans j’obé dit,
(Parli pas del tsour dé lo bottû),,
Dins lo méiou dé nostr’omit,
Y’o pas toutsours per fa ribotto.
Mais ol poïs dé Laïtou,
Qu’ès un paoù lou dé Gorgomello,
Per nous fa lusi lou mentou,
Y’o mas bésoun d’uno podèlo !
Quo séro lou Yourin bourrut ;
(Doun lou Glanur o lo récettô),
Qué coummençoro lou ménut,
En £plin lo prumièro sietto.
— tog —
Mais en soun pétit oussorel,
Qué dins lou bel mitan lou traoùco,
Broudat dé persil, bien roussel,
Prend so plaço, lou quortier d’aoùco !
Ottendès un paoù, lo Fronçou
O fat uno bello posquado,
Et sans lo foutré pel contou,,
Ovisa sé l’o bien birado !
N’oben pas bésoun dé toupi
Ol poïs, per fa lo cousino !
Uno podèlo quo suffi,
Mais n’es pas dé trop, lo toupino I
M’an dit qué quand sé moridait,,
Possait pas un countrat dé frimo,
Et qué soun païré li dounnait
So podèlo, per letsétimo 1 ! !
laiasBiisaigsRiagiiiitiiiBaBtamBiaaiaBi
LO MIQUO
Dins un bel solodier, mettès dé lo forino
Fatso dé bostré blat et dé flour Io pu fino,
Cossa li qualqués ios ; en dous ou très lordous
Mettès dé po bien, quet, naoù ou det croustissous ;
Un paoù d’aïguo, dé sal, prestisséz tout ensemblé,
Et prestisséz prou ten, qué tout o quo s’ossemblé,
Et quand counessérés qu’obé prou poùtetsat
Et qué, per vostro mo, yo respu d’ottropat,
tto
flIfl
D’oquel mourtier rousset, gornissez lo cuillèro,
Tant dessus qué dédin, cado meïtat porièro ;
Et countro lou solat qué y’obè fat toumba,
Din lou found dél toupit l’onirés escopa...
Din mets’houro dé maï lo miquo séro presto,
Et n’oùrez pas bésoun dé tira los olestos.
Henri Quatré voulio cado dimmen dé l’an,
D’uno poulo, gorni lou toupi del peysan...
...S’èro lou président dé nostro républiquo,
O coustat del bullit forio méttré lo miquo !
■ ■■■■■■■■■■■■■■■■■■(■■■■■a ■■■■■■■■■■■
LOU TSOBROL
O taoùlo, Botistou otten su so codièro
Qué bengué, doban el, s’orresta lo soupièro...
Tiro-tu Botistou !, et lou rudé bouyer
Mé baï, tronquillomen, entoya lou cuiller
Din lo soupo, qué bet dé trempa lo Mietto...
En li fan lus els doux, l'ogaillo din l’ossietto,
Et régulièromen, mountan et dobolan
Lou cuiller, bien coufut, o colmat so tolan...
Oquo fat, Botistou, doun lou cur s’ensouleillo,
Dil rosclum qu’o deyssat débiro lo bouteillo,
Et perqué duré maï, estiran bien lou col,
Sint, coumo del vélours, qué passo lou tsobrol ! 1
«ssmq ■ - >
LO
FRÉT I SS O
01 let d’ona mousé so bretto,
Et dé né fa colfa lou lat
Lou 'Codétou dret lo tiretto,
Oun lou contel es estutsat.
Tirant soun coutel dé lo potso,
Et né coupant un bel croustet
Qué fréto bien en d’un,o golso,
S’en baï drubi lou roubinet.
Obisa soun el qué s’ollumo
Quand beï rotsa del borriquot
Lou vi d’oun pétillo lo brumo,
Et qué resquillo din lou got.
En d’oquo, dio li qué vengué,
Ol typhus,, maï ol choléra 1
Yo pas dé dontsier qué lou prengué
Lo grippo qué faï tant pousca.
,
Ré dé porié per tua lus vermés,
Qué risquent de vous estouffa,
Quo vous foro mounta lus termés,
Coumo lo lèbré, sans buffa.
Quand vous ennoutsorant loï mouscos,
Qué vous gofforant lus mousquils,
Mas bésoun dé drubi lo bouco,
Né tuorés mai qu’en d’un fusil.
Un tsour, sé l’estouma vous fisso,
Escouta mé, seï médéci :
Destsuna en d’uno frétisso
Ré dé meillou, per sé gorri.
,
LOI MERVEILLOS
Quand bénen mas dé sus lou fet,
Dé sucré bien enforinados,
Quai plosé dé possa pel bet,
Dé loï merveillos bien soufflados.
D’uno doutzéno dé sus ios,
Dé fino flour dé so forino,
Dins lou solodier, en soï mos,
Los o prestidos, lo meïrrino !
Et n’ottendi qué lou momen,
Oun lo beïraï, en io possetto,
Fa ségré, dé ï’oli buillen,
Qualquo merveillo bien roussetto 1
Enguèro caoudos, onirant
Régola dé loï lovondièros
Qué d’oquel ten, olloungorant
Tout ço qu’an dit los couturièros 1
Béléoù, o l’oumbro d’un nouyer,
En coumpogno d’uno solado,
Onirant tsundré lou bouyer,
Qué né quittoro lo guillado !
Ol found dé moun pétit caba,
Dins un paoù dé popier dé traço,
Coummo dessert, per mérenda,
N’aï bien souven, pourtat en classo 1
Et d’ancien ten, ol tsour dé l’an,
(Los qué fosin oquo sount vieillos)
Dins loï méioùs ount onnobiant,
Nous dounnaven dé loï merveillos 1 1
Per Nostro-Damo Condeillèro,
Sus douos pierros, coummo londiers,
Bésiant lo .pétito bertsièro,
Fas los crespos en lou bertsier.
Sé per molhur lo qué birabo
Né deyssavo toumba pel prat,
Qu’èro pel drollé, qu’omossavo,
Pus coummodo qué pel plonquat.
Mais en lours pétitos ripaillos
Lour es orrivat bien souvent,
Qué fénissint per fa bistaillo,
Mais oquel tsour bien o tras vent.
Hélas onet, coï pus lo modo,
Coummo per bien d’aoùtrés offas,
Et lou ten dount biro lo rodo
Féniro per tout jou deffa.
Mais, sé coï uno doumeisello
Qué sat pas gorda lus moutous,
Et pren lo quouo dé lo podèlo,
Sé fant dé lo mémo féiçou.
En dé l’aïguo, dé lo forino,;
Un bris dé rhomé, pas mal d'ios,
Forez uno pasto bien fino,
Mais qué resté pas dins loï mos.
8
— î *4 —
Dé lo podèlo bien colfado,
Et qué d’oli corlo fretta,
En lo pasto bien escompado
Tout lou found né cal copella.
Oùro qué sobès lo récetto
Cal opprenne o loï bira,
O loï fa toumba dins lo sietto,
Et sans trop los ogrimoula.
BaaaaaaBBBiimnnaBaaaBMBaBaBaaBaaBBBaB
Los Costagnos ruffados
Enquèro, din qualquo meïou,
Pel l’hiver, din nostro compagno,
Bésès, lou ser, din lou contou,
Un viel qué pialo los costagnos.
Dé pel, né lébant un boussi,
Los olignant doban loï biolos,
Oban dé s’en ona durmi,
Lou pétit faï dé loï birolos.
Lou viel o gornit lou toupi
En dé los costagnos piolados,
Mais lo vieillo, doumo moti,
Lou nous gorniro dé ruffados !
Anen ! !... Lébo té doun, Fronçou 1
L’Angélus tinlo sus lo gléio,
Baï ottropa lus ruffodous,
Et faï lour donsa lo bourréio !
— 115 —
Mais qu’es oquell’odour qué bet,
Dount touto lo méïou s’embaoùmo,
Tallomen bien qué, dé moun let,
Né séï sourti coum’uno paoùmo !
Bénès, sount quetsos ! Sul crubel
Ruffados, los costagnos fumen,
Et counessi pas dé costel
Dount lus seignours, meillou, détsunen i
Yo pus dé fûts rétoursédous,
Dé lano, dégun pus né fialo,
Y’oùro léoù pus dé ruffodous...
Dé costagnos, dégun né pialo I
iiiBiifliaoiiQiEQEEinBBNBBQiflBiiBiiiiB
En déoùs els qué cluquen enguerro,
Lo nougoillaïro, lou moti,
Sul fet botto so cofétièro
En l’aïguo qué foro bulli !
Tout en frisant sos popillotos,
Sus lou café né faï possa,
Et detsa s’en lèpo los pottos
O l'iréio dé né gousta.
Del poutorol, un’oùûour fino
Embaoùmo touto lo méiou,
Et bien souven, uno vésino,
Lo sint béni pel fénestrou 1
— 116 —
Un roun dé po qué sé rébiro
Countro lo braso, sé rousti,
Lo cofétièro sé débiro
Dil grand bolé qué sé gorni.
Bien escurats, lus els pétillent,
Cado nosièro baï et bet,
Entré los pottos qué frétillent,
Gourmando, lo bouco sé dret !
Resqué dé senti lo fumado
So figuro s’esquéquéli,
Et l’an beï qué cado goulado
Daïsso lou gout dé tornoli r
Soun café ! !... aïmo maï sé pendré
Qué sé déoù, un tsour, s’en porci,
Et sé débio lou li défendre,
Contsorio léoù dé médéci ! !
Né trouborès qu’aïmen lou romé
Maï qué lours fennos ; yo diraï
Qué, del café ou dé moun homme,
Sabi pas ço qu’aïmi lou maï ! ! !
Tuen lou Tesson
Coï per el, que, dins lo veillado,
Boutoren l’oulo sus lou fet,
Oun sé couséro lo postado,
Qué coufiro touto lo net,
Tsous lo porto dé soun establé,
Toléoù qu’es tsour, possant lou naz,
Dé soun tinlé lou pus oïmablé,
Moussu sé met o roundina !
Bet de senti qué lo Rouzetto,
Coumenço dé gorni lou scel,
Et qué, fat dé bren et dé blettos,
Lou detsuna sèro per el.
Mais o forço dé fa ripaillo,
Moun paoùré tessou, gras et bel,
Lou m’an tirât dé sus lo paillo,
Per li fa senti lou coutel !
Ossatso bé dé sé défendré...
Mais coï fénit, barro soun el...
Et per un traoù, lou metten pendré,
Oprès y’obé rosclat lo pel.
Ovisalou qué sé bolanço,
Lou paoùré, pendouillant lou cat,
Del ten qué li drèben lo panso,
Et lou curen coumm’un bournat.
- it8 Seras combot, séras botsaoùlo,
Seras entsaoù, séras grillous,
Per mus omits, séras, o taoùlo,
Ço qué trouvoran dé millou !
Y’o très festos, per fa ribotto,
O dit souvent, lou Codettou :
Cornoval, lou tsour dé lo botto,
Et lou tsour qué tuen lou tessou ! !
LCD SENDOREL
Té roppellé d’un sendorel
Oun mountabès coum’uno lèbré,
Dé rouconel en rouconel
En té fissant opréoù tsinèbrés ??
Té ménabo din lo méiou
Oun lou ser ottendio to bello,
Qu’èro dé to bouno feyssou,
Qué t'en fosio perdré l’estello 1
Lou tsour qué vous moridéras,
Per fa noço mé coubidèrés,
En lo biolo, quand donséras,
Pensi qu’un moument rébinguèrés 1
Mais, possant sans biran lou cat,
Lou ten qué moduro loi solbos
Et dé loi houros faï lou fat,
Nous faï béni blancs, et nous corbo.
i ig —
Un moti qu’obiat décidât,
Per festa cinquant’ans dé noços,
Dé tourna ount obia miat
Et ounto bia deyssat tant d’ossos.
Pel termé boulguèrës possa,
Et crésis dé zou fa sans péno !
Mais quant? té betset sus lou na,
Quo foguet, bien r iré to fenno I
Qué diguet, sé mouqant dé tu :
Ah ! bouli prenné l’escourcièro ?
... Lou sendorel y’es bés enguerro,
Mais coï lo 1 èbré qué y’es pu I
LC COBANO
Toléoù qué lou tsour follissio,
Qu’ol fet obin mounta los oulos,
Dé cado méiou l’an vésio
Qu’alqu’un ona borra los poulos.
Et io, qué n'èri pas gorel,
Et n’obioï pas bésoun dé canno,
M’enguillabi pel sendorel
Qué monto dret o lo cobano.
Dins lou ser, onabi tout soul,
Pourtant o lo mo lo claoù torto,
Qué débio buti lou véroul
Qué lompiavo dorrès lo porto.
1 20
Detsa, l’oùsel, dins lou rondal,,
Obio mettut lou cat tsous l’alo,
Vésioï, pountsudo coum’un dal,
Mounta lo luno, touto palo.
Sé lou vent buffabo tout siaoù,
Et fosio tridoula loï feillos,
Mé roppélavo qualqué paoù
Lus comités qué disint loï vieillos,
Oprès un bravé tsour d’estioù,
Y’oïnavi fa dé loungos paoùsos,
Tsous loï estellos del boun Dioù,
En reïvant o bien bellos caousos 1
Dé tallomen bien qu’uno net,
Sans l’y pensa, m’endurmièri,
Quand lou fresque mé réveillet,
Dé poulos, cat pus né trouvèri ! !
Moun Dioù, sent pas meillous gordats !
Tuts lus qué sus nous aoùtrés veillent,
Ol boun endret sount ossitats,
Et fan coummo yo, l’y s’endèrment ! ! !
I2[
Tras bel Rondal
Cal plosés, oprès uno peino,
Un rudé moment dé trobal,
Dé s’escompa sus lo coudèno
Tras bel rondal !
Lou soulel faï lusi loï mouros
Dount lus oùsels fan cornobal,
Faï boun senti possa los houros
Tras bel rondal !
Toléoù qué béï qué lo Tsonnetto
O trussat soun dorré cocal,
Tsonnet li baï counta flouretto
Tras bel rondal !
Bésès olaï uno bertsièro
Qué gardo soun pétit cobal,
L’an dirio bé qu’ès o l’espèro
Tras bel rondal !
Soun goland, qué bet dé lo prado,
Crésio pas, en poussant lou dal,
Dé béni féni lo tsournado
Tras bel rondal !
Sé voulès pas resta soulettos,
Forés semblant, ol més dé brial,,
D’ona culli loï vioulettos
Tras bel rondal !
DU RO PÈNITENCO
Coumpréni plo, pétito folio,
Qué tsomaï té repentiras,
Diguet lou postour ; mais sans violo,
Lou diablé té foro bira !
Ah ! t’en foro possa l’iréio,
Et del, qu’ès un paoù oùvergnat,
Té foro donsa lo bouréio
Pendent touto l’éternitat !
Lo poùretto, bien espooùlido,
Tsuret bé dé pas l’y tourna,
Mais... lou ten passo, tout s’oùblido...
Lo paoùro, tournait sé domna !
O questé cot, m’es impoussiblé
Dé té dounna l'obsoulutioù,
Diguet lou postour insonsiblé,
Mé broulloris en lou Boun Dioù 1
Ooùro sabis pus qué té diré
Per té guori dé toun peccatt
D’oun maï té blaymi, doun maï biré,
Doun maï olisé lou ploncat ! !
Sé bolès pas estré domnado,
Ol boun Dioù té cal domonda,
Quand ol bal, séras invitado,
Per un tsour, dé t’engorella ! !
JL—
Uno pétito couturièro,
Per Pasquos s’onguet coufessa,
Fosio pas souvent so prièro,
Qu’èro pas porié, per donsa !
EN POSSANT COMI
En possant comi, cal bien té méfias
Pétito bertsièro,
En possant comi, un tsour trouboras
L’omour o l’espèro.
En possant comi, lou soulel lusi,
Lou cur és en festo,
En possant comi, onet l’an sé ri,
Doummo l’an s’orresto.
En possant comi, l’an s’és prêt pel col
Et l'an s’és dit : M’aïmê ?
En possant comi, l’an s’és dit : Seï fol,
Et crési qué tsarmé.
En possant comi, oun l’an s’es trouvât
Un tsour l’an s’ossito,
En possant comi, oun l'an s’es oïmat,
Un tsour l’an sé quitto.
h
r
Lo pétito Fount
Pétito fount, dount l’aïgo claro
Saoùto lo peyro qué té barro,
Per s’ona perdre dins lou rioù,
Olaï, tsous bel rot plé dé moulso,
Vési toun pétit cur qué poulso
Oun t’o fa naïssé lou Boun Dioù.
Sus toun sablé d’or qué pétillo
Toléoù qu’omount lou soulel brillo,
Vant et vènént lus capmortels ;
Et vénin dé lo gorrissado,
En béoùren, o cado goulado,
L’y sé miraillcn lus oùsels.
En lou vent dins sos popillotos,
Et dé loï rosos sus los potos,
Dins loï mos sus pétits crubous,
Pel sendorel, vet lo Tsonnetto,
En diren uno consounetto
Oun n’ès questioù qué dé poutous !
Coummo fat exprès, un doïllaïré,
Qué serquo noumas o l’y plaïré,
Vet li diré : Mori dé set...
Et per bien saoùré ço qué penso,
Sé dé n’estré oïmat o lo chenço.
O soun crubou, béoù o golet.
M’an dit qué t’obin copélado,
Pétito fount d’uno téoùlado...
Lo veïraï pas, may tant meillous...
Mé souvendraï mas dé loï brancos
Toutos cloffidos dé flours blancos,
Et dé t’obés visto detsous.
I1BHBIHMIRIIIIB1VIIBKIIII■■■■■■■■■■■■
Sans voulès Jou fa
Sans voulés jou fa, vénen sus lo terro
Oun, toléoù noscuts, cal coroméla,
Un tsour dé plosé, per cent dé misèro,
Oprès cal porti, sans voulès jou fa 1
Sans voulés jou fa, un tsour, o lo gléio,
O coustat dé yo venguet s’ossita,
Per s’otsinouilla, biran so codièro,
Mé brunquet lou pé, sans voulés jou fa 1
Sans voulés jou fa, lo messo fénido,
Coumo nous butin, colguet s'en ona.
Countr’ello sorrat, pendant lo sourtido
Flourabi so mo, sans voulés jou fa 1
Sans voulés jou fa, sus sos popillotos
Qué lou ven fouillet vénio dé deffa,
En los estirant o toucat mos pottos.
Mettéri’n poutou, sans voulés jou fa !
Sans voulés jou fa, coumo sé birabo,
Aï bit din sus els calquoré possa,
Aï sentit moun cur qué sé débirabo.
Nous éran oïmat, sans voulés jou fa 1
HIER ET ONET
Moun. viel comorado,
Quand faï fret, qué brado,
Qué s’en ol contou,
Répossen lo vito,
Qué trop léoù nous quitto.
Et ropèlen nous
Quand, dé pétit atsé,
Quittant lou bilatsé,
Obian d’il cabas,
(Ol près dé l’Enfanço,
(Ou d’el tour dé Franço)
Lou pétit répas :
Pétito poscado
Dé popier plégado,
Et pétit croustet,
Pétito rouquillo
Oun lou bi pétillo,
Fat dé rosin set.
Onet soun o taoùlo
Lo soupo bien caoùdo,
Roustit et desser ;
An dé loï bonanos,
Dé pétito banos,
Coulour dé luzer.
Sans sé fa dé croquo,
Fosian o lo pocco,
Ol quillo boutou.
Per sé fa loi garros,
Fosian o loï barros,
Ol saoùto moutou.
Onet coï lo guerro,
Sé fouten pel terro,
Sé torsen lou col,
S’escourtsen loi gaoùttos,
Sé défan loi paoùtous
J’oppèlen : Fout-boll !
«t BaasasieaiaBaaaaiiiiiiiioBiiiaaiiflaaBa
LOU TEN POSSAT
Té roppellé del ten possat,
Del ten ount onobian fa Ï’oli,
En lus nougoillous qu’obian triât ?
Mais s’en faï pus, en let né trobi 1
Qu’èro lou ten oun nostré po
Ero fat dé nostro torino,
Et l’obio prestit dé so mo
Dins nostro mat, 1 o Cothorino !
Dins soun embas, oun sul mestier
L’an bésio courré lo novetto,
Fosio lo tèlo, lou teyssier,
Del fiai qu’obio fat lo Rouzetto !
Quand fosio fret, oprès del fet,
Del ten qué loulo trentinabo,
Sul manglet dé l’escalfo let
Lou biel Tsonoutet engrunabo.
Té rappelles dé Tescobel
Qué ténis doban lo Tsonnetto ?
Del ten qué fosio soun grumel,
Tout siaoù li countabé flouretto 1
- 128 _
Et lou lendoumo, pet comi,
En défeillant lo morguorito,
Domondabo sé l’oïmori
Prou, per qué té prestés so vito 1
L’estioù, o l’houro del trobal,
Possabo, sus lo roncountrado
Un brut dé péïro sus lou dal,
Ou dé flotsel sus lo soulado !
Et quand, pel ten dé séguosous
Lus espits sus lo faoù, toumbaben.
L’an entendio dé loï consous
Oun loï cigalos sé méïlaben !
Lou ten possat, tournoro pus,
Co faï pas coumo los ciréïos,
Et lo faoù, lou trel, et lus fus
Sérant léoù mas dé los iréïos !
Mais quand douys viels s’ossitorant
Bien o tras ven, sus lour codièro,
Escouta bien ço qué dirant
En sé possant lo tobotièro :
«Té roppellé quand onobian...
CUiapd l’y s’en pus
Lasso d’obet fat lus correts
San tseillos et sans escoletto
Dins los oustrits, et loï roumets,
Baï mouri lo vieillo corretto...
Dé cado cousta del timou,
Quand dé bios l’an estrigoussado ?
Et quand dé cot, dé sus boutou,
Aï entendu los tsoronclados !
Cussat quand n’obio trontoulat
Dé fogots, dé fen, ou des rabos,
Dé fé, dé bourioù, dé poillat ?
Cussat quand y’obio qué birabo 1
Pas loun d’oqui, un paoùré biel
Ogrimoulat sus uno peyro,
Sus pial blanc possant tsoul copel,
En soun bostou gratto lo terro !
Coï el qu’èro doban lus bios
Ménant lo coretto corgado,
Et fissabo lou qué coillo,
Quand débio prenné lo birado !
O possa sus tsours lus meillous
Et sos onnados los pus bellos 1
Lou printen o fa déoùs seillous,
L’estioù o fa dé loï gobellos !
D’oquel qué soménait lou gru,
D’oquello qué pourtait loi garbos,
Léoù dégun s’en souvendro pu
Pas maï qué d’uno vieillo crabo ! 1
9
NCUGOILLAD©
Mé cal vous diré coumo faï
Lo nougoillaïro qué s’en baï.
O prêt su lo vieillo téoùlado
Uno peyro mal gorloupado,
Mais coumo yo pu dé counouls
L’o mettudo su sus tsinouls,
Et d’uno mo pas esquoroto
Pren lou manglé de lo tricotto.
... O coustat d’ello, met lou sat
Et pren lus cocals o pougnat :
Pin et pan ! Lo vieillo bossaquo
Tant qué né resto din lo saquo !
Et quand tournoran del trobal,,
Sé 1 oï drollos ban pas ol bal,
En lours golants, pel lo veillado,
Vendran per fa lo nougoillado,
Quand trouboran lou cocolou
Lou sé vendran per un poutou.
Sé diran dé douços poraoùlos
En possants lus têts tsous lo taoùlo 1
... Moun Dioù qué lus têts né veïran,
Dé tsinouls qué sé butiran !...
MOUN OMIT
Aï un omit et sus lo terro
Trouvorez tsomaï lou porié,
Sès ségur qué sé l’an m’enterro
Lou veïrez pus cosset oprès.
Per coummença, mé cal vous diré,
Qué sent noscuts lou mémo tsour,
Et qué, d’un peï biré qué biré ,
Tiren lou po del mémo four.
Sent tut douys dé lo mémo taillo,
Nous semblen coummo lus douys els,
Possoriant dins lo même maillo,
Nous servent del mémo copel.
Sé puri, coï el qué grumillo,
Sé seï counten, coï el qué ri.
Et sé mintsi dé loï nousillos,
Coï el qué déoù los espouti.
Sé roncountrî mo bounno mio,
Coï del qué li faï un poutou,
Et s’un tsour, mintsi trop des figos
Coï el qu'ottrapo lou figou.
Sé seï enrhumât, del sé moutso,
Sé dermi pas, passo lo net,
Sé seï molaoùdé, el sé couytso,
Et s’aï fret, li calfén lou let.
Mais oquesté cot jou vous disi,
Voli pas maï vous fa poti,
Un tal omit, coï lou qué vési
Dins lou mirai, cado moti.
132
OH QUÉ FAI BOUN!
Oh ! qué faï boun quand, dé moun. let,
Vési cluqueta los estellos,
Et qu’aoùbi mounta, dins lo net,
D’un roussignol, loï ritournellos 1
Oh ! qué faï boun durmi quand pléoü,
Lou cat un paoù tsous lo cuverto,
Bien estutsa tras un ridéoù,
Lo fénestro meytat druverto !
Oh ! coummo faï boun, quand lo fret,,
Estufflant pel cros dé l’iyèro,
Ol contou, vous colfa lus dets,
Bien o tras vent, sus lo solièro !
Oh ! qué faï boun, quand oben set,
Et qué n’oben lo lenguo séquo,
D’onna gorni soun goubêlet
O lo fount, plèno d’aïguo fresquo 1
Oh ! qué faï boun, s’oben tolan,
D’escuvertouna lo soupièro
Qué lo Fronçou nous met dovant,
Et dé li plonta lo cuillèro !
Oh ! qué faï boun estré ma douy,
Et senti, lou loung dé lo routo,
Coummo lou moulinier, soun fouy,
Lou bras d’oquello qué m’escouto 1
Oh ! qué faï boun, quand l’an ès vieil
Sé pooùsa dé touto so vito,
En ottendén, qué, dins lou ciel,
Ol boun Dioù, onguian fa vésito 1
,
LO PÉRINQUETTO
Tsonnet es un enfant dé cur,
Désourdit et counten dé bioùré,
Sé fout dé mintsa del po dur,
Mas qué so périnquetto biré
Mais faï pas toutsours ottentioù,
En estrigoussant lo ficello,
Qué pel servici del boun Dioù,
Cent cots, lou mériller l’oppello 1
Per né féni, lou boun postour
Qué d’otendré toutsours, s’ennotso,
Dé moun Tsonnet, mettet un tsour
Lo périnquetto dins so potso !
Mais Tsonnet ollet dé pura,
Bien ottropat, sans n’obès l’aïré,
Sé diguet : Tu, jou pogora,
Et maï béléoù n’ottendras gaïré 1
Pendent lo messo ottendait
Qué lou momen fuguet proupici,
Moussu lou curé sé birait
Et li présentait lou colici ;
O questé cot, cadun soun tour !
Li débiroraï mo buretto,
Diguet Tsonnet ol boun postour,
Sé mé tourna mo périnquetto.
LOU PLOSTRIER
Vestit dé blanc, coum’uno nobio,
En, dé min, lo flour d’irontsier,
Gardi lo plosento mémorio
Dé Paul Gibertaud, lou plostrier.
Lou béïrés toutsours sus los plancos,
Fourrugant dins un grand botsat,
Fa dé lo fango touto blanco,
Qué butiro tsous lou ploncat.
Ségur, qué tout ès bien d’esquaïré :
En d’uno truello dins lo mo
Dé réquioulou, lou nas pel l’aïré,
Tq»t en contan, l’olisoro.
Poudès plofouna l’aoùtro crambo,
En lou plastré qu’o resquillât
Suoùs correls, l’ormari, loï lampos,
Ou qu’oprès el o n’empourtat.
LOU PEILLOROT
Pels dé lèbçés, pels dé lopins 1
Oqui, lou mertsant dé misèro,
Crompi ço qué bal lou pus mins,
As dé lo pcillo, cousinièro ?
Et, corgat coum’un osicot,
En engrunant so ritournello,
Tus lus ans, nostré peillorot
Torno coummo lo biroundello.
Traoùs fogots, m’onabi sorra,
Quand lou sobioï dins lou bilatsé,
Dé pooù dé mé fa n’empourta,
Coummo lus qué n’èren pas satsés.
Semblo qu’entendi lo Mioun
(Hélas, yo bien dé ten qué morto),
Toléoù qué n’èro .pas trop loua,
L’y diré del pas dé lo porto.
Anen ! dintro, grand couquinard,
L’a toutsours to falso roumano,
Oun lo lioùro faï mas très quarts
Quand coïdé lo peillo dé lano ?
Et patati et patata,
En ottendcn lou comorado,
Qué counessio bien soun offa,
Gognabo l’ortsen, o corrado.
Et l’o pooùsat, lou biel copel,
Porto pus lou sat sus l’esquino,
Lou peillorot o soun costel
Et dins so bello auto, comino.
BELLO-MAIRÉ
Sobès pas perqué lou tsordi,
Ount èro Adam nostré païré,
S'oppelabo lou Porodis ?
— Nou : .N’obio pas dé bello-maïré.
Hélas ! né diraï pas oùtant,
Et n’aï pas lo bounno fourtuno
Qu’otset oquel bougré d’Adam,
Lou boun Dioù, m’en o dounnat uno.
Oquello ser dé connobal
Toutsours en so lenguo mé fisso,
Et mé vaï estutsa lo sal,
Quand voli fa uno frétisso.
Et coummo, dé mé fa poti
Co li saoùto pas dé l’iréio,
Mé faï moun café del moti
Nou mas en dé lo tsicouréio.
Sat bé qué n’aïmi pas lou graï,
Qué dins lo soupo mé répugno,
Podi pas saoùré coummo faï,
Toutsours dé moun coustat lou cugno.
Coumo s’en baï toutsours tira
Ol dousil, lou tsut dé lo trillo,
En fan semblant dé lo lova
Daysso l’aïguo dins lo bouteillo.
i37 —
Et l’aï visto, per m’empotsa
D’olluca uno cigoretto
En creiren qué lo vésioï pas,
Escupi sus mos ollumettos.
Et pertant lo perdounoraï,
Car sé seï lou prunier qué mori
Tout dret ol cel m’en oniraï,
Aï prou fat moun espercotori.
■ ■■■■«■■■■■■■■■■■■■■■■■■»■■■■■■■■■■
Sorlat sé réveille
Toléoù qué lou moti sé lèvo
Dorrié lus termés dé Teignat,
D’uno tsournado touto nèvo
Nous porto lo douço clortat.
Ol pin, pan, pan, dé los tricottos
Vési Sorlat sé réveilla,
Et cadun sé lépa los pottos...
En sentin lou café possa !
Pertout 1 us countrovens sé drèvent ;
Del ten qué barren lus correls,
L’an pot béïré lus qué sé lèvent,
D’uno mo, sé fretta lus els !
Dins lo Troverso, sus lo plaço,
En lou corriol, ou lou ponier,
Uno s’orresto, l’aoùtré passo,
Bravo fenno, ou tsordinier !
138 —
Tsormants gorçous et bellos fillos,
S’en ban cadun dé lour coustat ;
Coummo l’omour lus enfotsillo,
Tornen souvent bira lou cat !
Per bien, coï lo duro bésougno,
Per d’aoùtrés, l’houro déoùs offas,
Per maï d’un, lo fièro d’empougno,
Et per tuts, dé saoùré l’y fa !
Ah ! tout lou loung dé lo tsournado,
Qué s’en dit dé meïchontorios,
Et qué s’en faï dé couquinados...
Mais lo net jou copelloro !...
MOR1DEN=NOUS
Qu’èro doun bertat, lo nouvello
Qué goloupabo lou contou !
L’omour, coumo lo biroundrelo
Bet dé fa nioù din lo méïou.
Coï lo Tsano qué sé morido
En lou Pierré... Cadun soun tour 1
Per éoùs lo taoùlo s’ès gornido
Dé porents, d’omits et dé flours.
O colgut drubi lo tiretto,
Et y’entoya bien prioù, lo mo,
Per né fa sègré lo cooùssetto
Et né défa lo comboillo !
i?9
Obès dounat ortsen, beïsello,
Trento cortounados dé bé,
Obès dounat lintsé, dontellos..*
Tant boillo qué dounessa ré !
Co bal pas lou tet d’uno pruno,
Co bal pas lou fiai d’un boutou !
Per éoùs, lo pu bello fourtuno,
Bal pas lo douçour d’un poutou 1
Onet tcoï lou tsour dé lo noço !
Qué dé conards ! Qué dé poulets,
Qué deyssoran noumas lours ossos !
Qué dé bouteillos lou tioul set !
Et quand ooùran sécat loï fiollos,
Et aué lus biel vourlant donsa,
Oniran quèré dé loï violos,
Aoùtromen sooùrint pas bira !
Enten lu nobi qué sé disen :
«Té tardo pas dé t’en ona?»
Et per uno porto sé glissen
Coumo qualqu’un qué baï pona !
Et quand séran din lour crombetto,
Soun bé ségur dé lour offa,
Sé yo noumas uno cliquetto
Et pas dé claoù, per sé borra !
En d’uno sietto, lo pus grando
En fan lou fat, en sé butin,
Orriboro touto lo bando
En del pèbré su lou tourin !
UNO BOUREYO
Obal din lo piano
Gordant lus moutous,
Quand aï bit lo Tsano,
Y’aï fat déoùs poutous.
M’o dit : S’ès conaillo,
Mais ses bien tsoùben,
Toléoù fat bistaillo
Nou moridoren.
Lou tsour dé loï noços,
J’occoboren tout,
D’eyssan mas lois ossos
Et l’ayguo del pout.
Lou ser en lo violo
Mé fora donsa,
En lo colou folio
M’endurmaï pas.
Et dé mo crombetto,
Quand vourla béni,,
Mettrai- lo cliquetto
Per té fa poti.
Tsano, s’a l’iréàoi
Dé li té cloba.
Pel lo tsominéio
T’oniraï trouba !
L’hommé dé los Eyzios
Quand onirez o los Eyzios,
Fat en peïro, veïrez un homme,
Lo copio d'oquéoùs qué y obio
Dins lo crozo dé Fount dé Gomé !
Quand lou Veïrez en soun gros cat,
Bourrut coum’uno vieillo mulo,
Direz, dovant el, orrestat,
« Bountat dé Dioù ! lo salo gulo ! »
Dirias qué l'an mettut oqui,
Per, qu’espoùlit, dégun li passé,
Ou qué gardo qualqué tsordi
Déoùs pinsous ou dé los ogassés !
Vous couseilli d’estré pruden,
Dé pas li ména vostro fenno,
Sé pel tsour dé l’an es o ten ;
Oùrez un sintsé per estrenno 1
Y’o dé grands sovents qu’an troubat,
Qué sent lus fils d’oquel mocaquo,
Qué d’unpeï nous sent odoubats...
Mais, sivant io, coï uno craquo 1
Nous ant oppret qué lou Boun Dioù,
Per fignoula soun bel ouvratsé
Qué s’oppello : lo Créotioù,
O fat l’hommé o soun imatsé ! !
142 g
L’APPENDICITE
--- -----------
— Docteur, j’ai comme un dard, planté dans le
[flanc droit
Et je souffre bien plus que ma femme nd croit.
— C’est bien, allongez-vous, afin que j’examine,
D’après la Faculté, le point qui vous chagrine.
Voici l’épine iliaque et voici l’ombilic,
Douleur entre les deux : je tietns mon diagnostic.
Vous êtes, cher Monsieur, atteint d’appendicite ;
C’est la perforation avec péritonite,
Si, dans quelques instants, vous n’êtes transféré
D’urgence à la clinique, afin d’être opéré.
— Laisse faire, chéri, dit sa femme ,aie confiance !
Nous irons à Vitrac pour la convalescence.
Vingt minutes d’auto, trente sur le billard,
Son appendice en moins, quatorze jours plus tard,
L’opéré souriant, tout en soldant sa note,
Disait à son sauveur dont il n’était plus l’hôte ;
— Un médecin m’a dit que ça ne sert à rien.
— C’est un rude couyon ! reprit le chirurgien.
I Z| 3
HYPERTENDU
-------------------Qu’as-tu donc, cher ami, tu me fais de la peine !
Quel est donc ce chagrin ? N’est-ce qu’une émotion ?
Ah ! ma pauvre chérie, la voilà bien ma veine !
J’ai, le docteur l’a dit, vingt-et-un de tension...
Moi qui fus, jusqu’ici, tout l’envers d’un ascète.
Me voici, désormais, lacto-végétarien,
Et je ne verrai plus, fumer dans mon assiette,
Ces exquis tournedos que tu faisais si bien !
Je ne verrai donc plus pétiller dans mon verre,
Le .vin que tu versais de ta si fine main,
Ni monter, du café, cette vapeur légère,
Qui semble nous porter quelque parfum lointain !
... Alors fidèlement, il suivit l’ordonnance,
Ne mangeant que les mets qui lui furent permis,
Ne se risquant jamais à mettre dans la panse,
Ceux qui, par le docteur, avaient été proscrits...
... Au bout de quelque temps, le teint coule'ur de
[fraise,
Du malheureux patient, avait beaucoup pâli,
La tension, il est vrai, descendait jusqu’à treize,.
Son corps, plus allongé, flottait dans son habit.
Le calme revenu dans ses nerfs elt son âme,
Rendit l’hypertendu quelque peu nonchalant,
Et n’était déjà plus, pour sa charmante femme,
Ce qu’il fut, avant tout, un homme fort galant !
... Elle s’en fut, dès lors, retrouver l’Esculape,
Qui, du bon ..résultat se montra tout ravi,
Mais lui dit, en sortant, dans la porte qui tape :
Je ne compte donc pas, espèce d’abruti !
LA MAISON VIDE
J’ai revu la maison, où, sous le toit de pierre,
Vécurent, longuement, tous ceux dont je suis né.
Pas même un chant d’oiseau, c’était un cimetière
Où semblait, sans espoir, endormi le passé...
... J’avais peur de ces murs, j’avais peur du silence
Où j’entendais ces mots : tu n’es qu'un déserteur I
J’ai retrouvé la place où, pendant mon enfance,
J’écoutais Cendrillon que je savais par cœur.
...Je revois le grand-père allumant la chandelle,
Faire un signe de croix, et s’en aller dormir.
Et le coin du soufflet, et celui de la pellel...
Et celui d’où le chien, un jour, me vit partir !
Dans ces lieux que j’ai fuis, où mon sang me rap[pelle,
Oh ! comme je voudrais perdre le souvenir
D’avoir laissé mes vieux, jusqu’à l’heure cruelle
Où je suis revenu... mais pour les voir mourir !
... O ma vieille maison, je vais planter du lierre
Tout le long de tes murs, pour qu’ils ne tombent
[plus.
Et t u seras pour moi le pieux sanctuaire
Gardant les souvenir» de mes chers disparus !
■ laiiBian
ULTIMA
Comme un vieux chat-huant,, cloué sur un portail.
Laisse pendre le bec sur son maigre poitrail,
Arrivant aux confins d’une lente agonie,
Où l'ombre de la mort se couche sur la vie,
Le pauvre moribond, soulevé sur son lit
Autour Iduquel il voit se répandre la nuit,
Sur son cœur hésitant, laisse tomber la tête.
Sur les hommes, dehors, c’est toujours la tempête,
Dont les flots agités ne le tourmentent plus.
Maintenant que son âme a repris le dessus,
Comme sur l’horizon les grands peupliers se dressent,
Sur le fonds du passé, les souvenirs se pressent.
Pour de pauvres moments où se montrent de; fleurs,
La vie fut un chaos d'illusions et de pleurs...
Des heures écoulées que nous laissons derrière,
Une seule vaudra... ce sera la delrnière ! ! !
146
Le Grapd-Père
Est-il chose qui mieux désarme,
Et rende plus vite indulgent,
Que de voir passer une larme,
Sur le visage d'un enfant.
Aussi, ma joie d’être grand-père,
C’est d'être la, pour essuyer
Les pauvres yeux dont la paupière,,
Pourrait quelquefois se mouiller.
Voyez cette mignonne tête
S’appuyer tout près de mon cœur,
La figure n’est plus inquiète
Il est là, le consolateur.
Mais, grisé par la préférence
Qu’il vient ainsi de me donner,
Je pousse mon imprévoyance
Jusqu’à toujours lui pardonner.
Si l’on refuse la trompette,
C’est moi qui donne le tambour,
Pour conserver cette conquête
Je ne veux pas perdre un seul jour.
Quand je serai dans l’autre monde,
Il me semble qu’on l’entendra
Dire : — « papa, si l’on me gronde,
Eh bien, grand-père le saura ».
— i47 —
Ne faites jamais de la peine
Aux tout petits, car vous savez
Que dans la vie qui nous entraîne,
Ils en auront toujours assez.
Que votre main qui les fustige
Ne fasse que les effleurer,
Et, puisqu’il faut qu’on les corrige,
Oh ! ne les faites pas pleurer !
TOUS LES DEUX
Je sens très bien que je vous aime,
Mais n’ose le dire ici-même...
Entrons, je le dirai tout bas !
Elle me dit : Voici mon bras.
Si vous n’en êtes pas bien sûre,
Voulez-vous une signature ?
Vous faut-il un gage de moi ??
Elle me dit : Voici mon doigt.
Je voudrais savoir autre chose ;
De vous le demander je n’ose,
Pourtant ce serait le bonheur...
Elle me dit : Voici mon cœur.
Sur cette terre où l’on s’agite,
La vie semble passer plus vite
Quand on est deux sur le chemin,
Elle me dit : Voici ma main.
Délivrez-moi du dernier doute ;
Pour ma soif qu’il faut apaiser
Mes lèvres cherchent un baiser 1
Elle me dit : Me voici toute.
49
MONSEC
Par les lacets ombreux d’une vieille garenne,
Qu’éveille le pivert du bruit que fait son bec
Frappant à coups pressés l’écorce d’un vieux chêne,
Nous arrivons : Salut ! - vieux château de Monsec !
Vous pouvez, mes amis, le regarder sans crainte.
Il n’a ni pont-levis, ni donjon, ni créneaux,
Il n ’y a pas d’archer pour en garder l’enceinte
Faite de genêts d’or, d’iris bleus et d’ormeaux. '
Dordogne, qui, tout près murmure dans les saules.
Combien se sont mirés dans tes reflets mouvants,
De hardis moissonneurs aux robustes épaules,
Ou de chars alourdis d’épis étincelants 1
Et s’il fallait un jour, dans ce beau coin de terre
Ranimer les espoirs de notre cœur lassé,
Ne pourriez-vous, mon Dieu, de la belle rivière
Faire couler, pour nous, les flots du temps passé !
LA MORT DU PAYSAN
Par un rude sentier, j’ai gravi la collinie,
La veste sur le bras, en m’essuyant le) front,
Pour aller visiter un bon vieux qui décline,
Et bientôt quittera pour toujours sa maison.
Les épis déjà lourds s’inclinaient vers la terre,
Les luzernes, de bleu, setaaient leur tapis vert,
Sur le maïs flottait une houppe légère,
De grappes alternées, le pampre était couvert.
Mais les jours ont passé: les foins sont sur la grange
Le maïs égrené, le soir au coin du feu,
On a battu les blés, écrasé la vendange :
Sans l’avoir vu, l’aïeul, s’en est allé vers Dieu...
Il est parti le vieux, dont la main chancelante
Avait semé le grain qu’il n'a pas vu germer,
Et comme l’on s’endort, dans les bras d’une amante
Il a senti sur lui, la terre se fermer.
LES FILLES DE LA CHARITÉ
Un coin du Ciel dans leurs grands yeux,
Sous la cornette aux ailes blanches,
Sur la douleur, elles se penchent,
Un coin du Ciel dans leurs grands yeux.
Elles s’en vont près des berceaux,
Où s’endorment nos petits anges,
Et dans leurs mains, je vois des langes
Quand elles sont près des berceaux.
Elles s’en vont dans le taudis,
Triste foyer de la souffrance
C’est pour y laisser l’espérance
Qu’elles s’en vont vers le taudis.
Elles s’en vont porter l’espoir
Dans la détresse des batailles,
A tous les êtres qui défaillent,
Elles s’en vont porter l’espoir.
Elles s’en vont toujours plus loin,
Par les déserts et sur les lames,
Partout où l’on trouve des âmes,
Elles s’en vont toiyours plus loin.
Mais elles vont toujours vers Dieu,
Qui sera la dernière étape,
Et c’est pour la céleste agape,
Qu’elles seront chez le bon Dieu.
REDON ESPIC
Au bord d’une prairie, où le roseau frissonne
A la brise du soir, on voit une madone :
Elle semble prier et de son piédebtal
Une source jaillit, ruisselet de cristal.
Près de là, sur un roc, montrant son toit de pierre,
Une église paraît dans son pourpoint de lierre,
Autour d’Elle des murs depuis longtemps déserts
S’écroulent doucement, parmi des chines verts.
C’est là Redon Espic, où Jeanne la bergère,
Un soir qu’elle gardait les troupeaux de sa mère,
Vit la Reine du Ciel vêtue du manteau bleu
Qui dans ses plis d’azur, abrita l’Enfant Dieu.
C’est là que tous les ans, vers la source bénie,
Vient avec ses pasteurs la foule recueillie
Pendant que les échos, dans les bois d’alentour
Répètent les Ave des cantiques d'amour
A la Vierge Marie.
BIBLIOTHiQOE
DE LA VILLE
DE PÉRIGUEÜX
,
.
—*u«— te-ri....................... ............ -------- —— — -
Fait partie de Lou Ser ol contou : recueil de poésies patoises
